El Banc d’Espanya xifra en gairebé un milió les vivendes en mans d’estrangers o que es lloguen com a pisos turístics

El supervisor situa aquest fenomen dins d’una tensió més àmplia entre una demanda residencial molt dinàmica i una oferta incapaç de respondre al mateix ritme. Segons l’informe, les compres de no residents i l’ús turístic de la vivenda l’estoc disponible per a residència habitual, especialment en la costa mediterrània, les illes i els centres turístics de les grans ciutats.

El Banc d’Espanya reconeix que aquestes vivendes contribueixen a l’activitat econòmica, però remarca que el seu augment progressiu pot «pressionar a l’alça la demanda de vivenda» i els preus de compra i de lloguer en aquells mercats on ja hi ha una forta demanda residencial i una escassetat relativa d’oferta. L’impacte és particularment visible al mercat del lloguer de determinades zones turístiques. Als centres d’algunes ciutats, les vivendes turístiques tenen un pes molt elevat dins de l’oferta arrendatària, cosa que agreuja la competència per l’ús residencial.

L’organisme assenyala que estima que hi ha a Espanya aproximadament unes 355.000 vivendes turístiques, nombre que s’ha reduït en uns 45.000 des del 2024 després de les limitacions regulatòries aprovades. «En termes afegits, les vivendes turístiques suposen una proporció petita del parc de vivendes, aproximadament l’1,5 %si bé el seu pes relatiu arriba a quotes entorn del 10% en el conjunt del mercat del lloguer», resumeixen.

Sobre la rellevància relativa de les vivendes turístiques, el BdE apunta que és «especialment intensa» en determinades àrees. «Aquestes vivendes es concentren en barris on presenten unes quotes molt significatives en relació amb el mercat del lloguer. Aquests fenòmens s’observen, per exemple, als centres històrics de Màlaga i Sevilla, i són també significatius en ciutats com Barcelona i Madrid, on la dada de vivendes turístiques a nivell agregat de l’àrea urbana suggeriria una escassa penetració d’aquesta activitat», afegeixen.

Les xifres ara revelades pel Banc d’Espanya –amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i l’Agència Tributària– situen Alacant com la localitat amb més percentatge de vivendes turístiques i de no residents, el 14,5% del total. El segueixen per darrere Màlaga (14,1%), Girona (10,9%), les Balears (10,9%), Santa Cruz de Tenerife (9,1%), Las Palmas (7,4%), Almeria (5%), Múrcia (4,3%), Tarragona (4,2%), Castelló (3,6%) i Cadis (3,4%).

Les compres de no residents pressionen la demanda

Notícies relacionades

Catalunya genera més riquesa, però aquesta amb prou feines arriba a la classe mitjana

¿Qui són els nous amos de Glovo? Tres banquers vinculats a Botín i Wall Street i amb un historial de negocis poc ètics

El Banc d’Espanya assenyala que, tot i que «les adquisicions de vivenda per part de no residents són d’una quantia agregada modesta», sí que tenen impacte perquè «es concentren en zones turístiques de la costa mediterrània i les illes». Entre el 2021 i el 2025, les compres de vivenda per part de ciutadans no residents van suposar el 7,4% del total, de mitjana unes 50.000 vivendes a l’any, xifres que estan per sobre de les registrades durant el màxim de compravendes del ‘boom’ immobiliari dels anys 2000.

Per exemple, l’any passat, les compres de no residents van ser especialment rellevants a Alacant, on van protagonitzar el 33,3% de les compravendes, el 27,9% a Màlaga, el 23% a les Balears o el 20,3% a Santa Cruz de Tenerife. Per contra, a les províncies de Madrid i Barcelona, grans mercats que concentren l’activitat i l’auge de la demanda residencial, el pes relatiu d’aquestes adquisicions va ser molt inferior, amb l’1,6% i el 2,2% de les operacions, respectivament. Si prenem com a referència les dades del regulador bancari, els forans que no viuen a Espanya tenen unes 545.000 vivendes a Espanya, al voltant del 2,01% del total del parc residencial, prenent com a referència les dades que ha publicat el Ministeri d’Habitatge aquest dijous, que xifren en 27,1 milions el nombre de cases que hi ha al país.