Confusió en la gran banca per l’expedient de la CNMC sobre les hipoteques a tipus fix

D’aquesta manera, el regulador considera que aquestes declaracions dels bancs podrien haver habilitat els seus competidors a «anticipar el comportament futur». Així, la gran banca hauria incorregut en «pràctiques anticompetitives» segons el parer de l’entitat que presideix Cani Fernández.

«S’investiga la realització, per alguns dels seus directius, de declaracions públiques sobre la política comercial futura del banc relacionades, en particular, amb els tipus d’interès de les hipoteques a tipus fix. Aquestes declaracions haurien permès a les entitats del sector anticipar el comportament futur dels seus competidors», són les paraules exactes utilitzades per l’ens.

Llenya al foc

El cas és que, en els últims mesos, alguns dels caps visibles de la gran banca a Espanya han donat lloc a una mena de guerra hipotecària a través de les seves declaracions davant els mitjans de comunicació. La consellera delegada de Bankinter, Gloria Ortiz, va arribar a qualificar el mercat hipotecari d’«irracional». Va afegir, a més, que no vendrien hipoteques al 2% o al 2,20%, perquè el banc buscava «una cartera sostenible».

Són aquesta classe de declaracions les que, segons el parer de la CNMC, podrien haver donat als seus competidors pistes sobre l’estratègia futura de l’entitat. No obstant, no ha sigut només la representant de Bankinter qui s’ha pronunciat públicament sobre aquesta qüestió.

El conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, va coincidir amb Ortiz que el mercat hipotecari havia arribat a nivells «irracionals», amb l’euríbor entorn del 2,2% i el bo espanyol per sobre del 3%. Va afegir, a més, que el banc seria «disciplinat», i no competiria a qualsevol preu.

Altres representants de l’ecosistema bancari, com Onur Genç, conseller delegat del BBVA, van considerar que no veien valor en el fet que l’entitat construís la seva cartera hipotecària a aquests preus. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va negar per la seva banda que hi hagués una bombolla hipotecària, però sí que va reconèixer que els retorns estaven «molt al límit».

Estupor en la banca

Fonts financeres declaren a EL PERIÓDICO que la decisió ha sigut rebuda amb estupor en el si de les entitats. Afirmen que els directius de cada entitat proven de respondre a les preguntes plantejades pels periodistes en roda de premsa, però en cap cas pretenen incórrer en pràctiques anticompetitives.

Reconeixen, d’altra banda, que el mes d’octubre va ser particularment acarnissat en matèria de declaracions sobre el mercat hipotecari. No obstant, aclareixen que, realment, els preus d’aquestes eren baixos, en un entorn de política monetària laxa i un panorama macroeconòmic i financer molt més encoratjador.

Els bancs, que estan en aquests moments encaixant la notificació de Competència, creuen que l’organisme pot estar investigant la possibilitat que les declaracions tinguessin algun tipus de coordinació per, en última instància, acabar apujant el preu de les hipoteques de manera generalitzada.

Notícies relacionades

El Consell de Seguretat Nuclear avala la pròrroga d’Almaraz fins al 2030

Catalunya genera més riquesa però la classe mitjana està més empobrida

En cas que un o diversos competidors del sistema bancari donin pistes als seus rivals, a través de les seves declaracions, sobre el seu possible full de ruta a curt termini amb les hipoteques, la resta de bancs pot actuar en conseqüència i, així, reduir la competitivitat nascuda de la incertesa, que acaba finalment beneficiant els clients.

A més, han argumentat que el cost de les hipoteques a Espanya es troba entre els més baixos d’Europa, mentre han explicat que l’augment dels preus en els últims mesos respon a la conjuntura del mercat, és a dir, a l’increment de l’euríbor i dels tipus d’interès davant el canvi d’orientació de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), motivat per la pressió inflacionista derivada del conflicte al Pròxim Orient entre els Estats Units (EUA) i l’Iran.