La Cambra de Comerç considera que el turisme és el «motor» de la connectivitat aèria de Barcelona

L’informe, elaborat per Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA) en el marc de l’Observatori de l’Economia Urbana de la Cambra, afirma que Barcelona disposa d’un grau de connectivitat superior al que li correspondria per dimensió urbana i estructura aeroportuària. Segons els autors, l’aeroport és actualment el cinquè d’Europa per demanda de trànsit d’origen-destí, només per darrere de Londres, París, Istanbul i Milà, i ocupa la posició número 22 a escala mundial. A més, és el tercer aeroport europeu per oferta de seients.

«No seríem el que som»

«El turisme és una part crítica que ens ha permès estar on estem perquè aporta volum, diversitat de mercats i massa crítica per sostenir rutes i freqüències internacionals», ha defensat el director de GPA i autor de l’estudi, Jaume Adrover, un dels membres del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) que sol participar en la recerca de rutes potencials pel món des de fa anys per potenciar la capital catalana. L’expert ha remarcat que resulta «extraordinari» que Barcelona hagi arribat a aquesta posició tenint en compte que no compta amb una companyia aèria que utilitzi el Prat com a gran centre de connexions, a diferència de ciutats com Frankfurt, París o Amsterdam.

El president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, ha sigut encara més explícit i vehement al reivindicar el pes del sector. «Si no tinguéssim turisme, la resta de sectors patirien molt. La gent no és conscient de tot el que atrau. Sense turisme no seríem el país que som», va afirmar. Santacreu va insistir que el debat no s’ha de limitar al turisme vacacional, sinó que també inclou el viatger de negocis, els congressos i les activitats econòmiques vinculades a la mobilitat internacional, també conegut com a MICE.

6,8% de l’economia catalana

L’estudi presentat afirma que la connectivitat aèria ha actuat com un accelerador del desenvolupament econòmic de Barcelona i Catalunya, i ha afavorit la implantació de centres tecnològics, projectes industrials, empreses de ciències de la salut i la captació de talent internacional. Segons les dades recopilades, l’activitat associada a l’aeroport genera una facturació de 33.689 milions d’euros, aporta 16.399 milions al PIB català i manté prop de 218.000 llocs de treball, que equivalen al 6,8% de l’economia catalana.

La investigació també posa el focus en activitats que complementen la demanda turística. Entre aquestes figuren els congressos internacionals, les fires professionals, la recerca universitària, la inversió estrangera i la càrrega aèria. El responsable d’Estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha resumit aquesta interacció amb la imatge d’«un avió que s’enlaira amb turisme, estudiants universitaris, viatgers de negocis i càrrega». Segons el seu parer, la clau rau precisament en la suma de tots aquests factors.

5,3 milions de passatgers sense atendre

Un altre dels aspectes destacats de l’informe és el paper dels creuers. El 59% dels passatgers que embarquen a Barcelona arriben prèviament amb avió i el 23% procedeix de fora d’Europa, especialment dels Estats Units i el Canadà. Els autors consideren que aquesta complementarietat entre port i aeroport reforça l’atractiu comercial de noves rutes de llarg radi i contribueix a desestacionalitzar la demanda. Austràlia, la Xina o el Brasil són alguns països amb els que es desitjaria ampliar aquest camp.

Malgrat la valoració positiva de la situació actual, la Cambra considera que el gran repte pendent continua sent la connectivitat intercontinental. L’estudi recorda que hi ha 5,3 milions de passatgers anuals amb origen o destinació Barcelona que actualment han de realitzar escales perquè no disposen de vols directes, tal com va revelar el CDRA a principis de juny. Aquesta demanda potencial es concentra especialment a Àsia, l’Amèrica del Nord i alguns mercats llatinoamericans.

«Barcelona competeix en demanda, però no converteix tota aquesta demanda en connectivitat directa», ha interpretat Adrover. L’expert ha defensat que l’objectiu no passa únicament per augmentar el volum de passatgers, sinó per atraure connexions de més valor afegit, incrementar les freqüències i consolidar rutes estables durant tot l’any.

Mercats prioritaris

En paral·lel, el mateix CDRA, integrat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, Aena i la Cambra de Comerç, treballa igualment amb l’horitzó de convertir el Prat en un ‘hub’ intercontinental d’alt valor afegit. El seu pla estratègic fins al 2030 identifica com a prioritaris mercats com el Japó, l’Índia, la Xina i altres destinacions d’Àsia-Pacífic i Llatinoamèrica, a més de detectar més de 70 rutes estratègiques que actualment no disposen de connexió directa.

Notícies relacionades

¿Qui decideix els ‘slots’ de l’aeroport de Barcelona-el Prat i com es prioritzen els vols intercontinentals?

Els deures que posa la Cambra de Comerç de Barcelona en infraestructures: ampliar l’aeroport, invertir en Rodalies o executar els accessos al port

L’entitat també ha insistit a reclamar més participació del territori en la gestió de la infraestructura. El president de la Cambra ha demanat que una instal·lació estratègica com l’aeroport hauria de comptar amb una governança més pròxima. «La governança llunyana no és el més òptim», ha afirmat per a continuació donar exemples com el Port de Barcelona, la Zona Franca o Rodalies per reclamar fórmules que permetin més implicació local.

Després de dues dècades de treball del comitè de rutes, Barcelona ha passat de disposar 17 destins intercontinentals i al voltant d’un milió de passatgers de llarg radi a arribar a 59 rutes directes i vorejar els vuit milions de viatgers intercontinentals, ha recordat Jaume Santacreu. Per a la Cambra, el següent pas consisteix a aprofitar la fortalesa turística i econòmica de la ciutat per guanyar més connexions directes de llarg recorregut i reforçar així la seva competitivitat internacional.