Capital intermodal

Abans de perforar sota la Diagonal, potser cal acabar d’unir tramvies, replantejar-ne les parades i les del bus en solidaritat amb les del metro. Totes les línies creuen la Diagonal. Fer túnels està bé, però és car. Ho haurà de pagar una població que no pot amb el lloguer. Ja ens va passar quan l’AVE, vam cosir Espanya amb fils d’acer subvencionant línies aèries i, a continuació, un milió de ciutadans es va veure amb les bosses a la vorera. A ningú se li escapa la íntima relació entre mobilitat i habitatge. La fabulosa inacció dels últims anys amenaça d’enviar-nos a Igualada, Manlleu, Segur o Malgrat, on un sou corrent encara pot costejar el pis. Tampoc no se li escapa que, com explica el detallat mapa dels espais subterranis de Rosina Vinyes, Barcelona funciona amb enèrgiques dinàmiques litorals. Només cal pujar a la línia 4 o a qualsevol rodalia de la costa a l’estiu per desmentir un vell principi ferroviari: la meitat del servei de les estacions litorals són peixos. Doncs els vagons rebentaran. Cal enllaçar França i el Morrot i escoltar els nois de la PTP quan proposen millores dels sistemes tècnics abans que desdoblaments i túnels. Per aquest ordre, si us plau.