L’auto i els drons faciliten la reconversió
La falta de coordinació entre diferents empreses especialitzades en tecnologies duals, l’absència de sistemes d’homologació ràpids i l’escassa relació amb els grans contractistes frenen el desenvolupament de la indústria d’orientació militar.
El camí de Catalunya per aconseguir fer-se un lloc en el sector de la defensa no passa tant per fabricar tancs o grans plataformes militars, on el territori parteix amb menys tradició, sinó per adaptar capacitats ja existents en automoció, robòtica, electrònica, ciberseguretat, fotònica o espai a les noves demandes de seguretat i defensa.
Catalunya no apareix integrada als grans corredors industrials de defensa definits pel Ministeri de Defensa, a diferència de pols com Madrid, Andalusia, Galícia i el País Basc. Però sí que compta amb una base industrial i tecnològica rellevant.
La via d’accés més evident és l’automoció. Catalunya disposa d’una potent cadena de valor en enginyeria, components, electrònica, processos industrials, control de qualitat i mobilitat avançada. Moltes de les capacitats són transferibles a la defensa terrestre.
El salt pot produir-se en àmbits com l’electrificació de plataformes, la mobilitat autònoma, l’electrònica embarcada, la ciberseguretat, els nous materials, la mecanització de precisió o els sistemes de control. La transformació del cotxe ofereix una via d’entrada cap a vehicles militars, plataformes logístiques, sistemes autònoms i solucions d’ús dual.
La segona gran porta és als vehicles no tripulats. La guerra d’Ucraïna ha accelerat el protagonisme dels drons i dels sistemes autònoms, i Europa els ha situat entre les seves prioritats tecnològiques. Catalunya pot entrar en aquest mercat des de la robòtica industrial, l’automatització, la navegació autònoma, els sensors, el software de control i la coordinació de flotes. Empreses procedents de la logística, l’automoció o la indústria 4.0 poden adaptar solucions civils a usos militars, sempre que superin els requisits de robustesa, seguretat i certificació exigits pel sector.
Soci prioritari
L’oportunitat catalana no passa, almenys pel que fa a curt termini, per competir com a gran contractista principal, sinó per integrar-se com a proveïdor especialitzat d’alt valor afegit. Això implica entrar a les cadenes de subministrament de grans actors com Indra, Navantia, Airbus i GDELS-Santa Bárbara Sistemas.
El paper de les empreses catalanes pot estar en sensors, electrònica crítica, software segur, comunicacions, sistemes de simulació, components industrials, manteniment o serveis de cicle de vida. Són nínxols menys visibles que les grans plataformes, però amb alt contingut tecnològic i més encaix amb el teixit productiu local.
El principal coll d’ampolla rau en l’homologació. Per vendre en defensa no n’hi ha prou de tenir una bona tecnologia: cal complir unes normes de qualitat, traçabilitat, seguretat de la informació, assajos militars i requisits de contractació pública molt específics.
Per a moltes pimes catalanes, l’entrada en defensa no exigeix canviar completament de negoci, sinó cobrir bretxes concretes: certificacions com EN9100 o AQAP, assajos ambientals o electromagnètics, codificació de productes i capacitat per gestionar informació sensible. Sense aquest salt, el potencial industrial difícilment es traduirà en contractes.
- TELEVISIÓ I MAS El Tour és Javier Ares
- Barcelona, protagonista Time is Brain recapta 3 milions per a la seva diadema contra l’ictus
- Mikel Merino, futbolista de la selecció espanyola: "He passat de baix de tot a viure el somni de la meva vida"
- L’Argentina abraça la "cultura de l’aguant" rumb a semifinals
- TENNIS Un Sinner de cent es referma al tron de Wimbledon