El tancament de l’estret d’Ormuz té conseqüències: el preu dels preservatius puja un 30%

L’advertència, avançada per Reuters a partir de declaracions de la mateixa empresa, reflecteix com un conflicte amb epicentre energètic pot traslladar-se ràpidament a productes de consum quotidià, inclosos aquells vinculats a la salut pública.

Del petroli al preservatiu: l’efecte dominó

L’encariment no respon a un únic factor, sinó a una cadena d’impactes. La guerra a l’Iran està afectant els fluxos d’energia i la producció petroquímica, un sector clau per a múltiples indústries.

En el cas dels preservatius, a més del làtex natural, hi intervenen derivats del petroli com el cautxú sintètic, el nitril, alguns lubricants a base de silicona i alguns materials d’envasament.

L’augment del preu d’aquestes matèries primeres està pressionant els marges dels fabricants, que ara es veuen obligats a traslladar aquests costos al consumidor final.

Problemes logístics i retards en el subministrament

A la pujada de costos s’hi suma un segon factor: la disrupció del transport global. Segons la companyia, els temps d’enviament cap a mercats clau com Europa o els Estats Units s’han duplicat en alguns casos, passant d’aproximadament un mes a prop de dos.

Aquest retard té un efecte directe sobre el mercat. D’una banda, més producte en trànsit i menys disponible. Després, això podria causar una caiguda d’inventaris en els distribuïdors, fent que, finalment, hi hagi una tensió més gran en els preus.

El resultat és un escenari d’oferta més limitada a curt termini, que coincideix, a més, amb un repunt de la demanda.

Augment de la demanda en plena tensió global

Lluny de caure, la demanda de preservatius està augmentant. Karex Berhad estima un creixement proper al 30%, impulsat en part per la reducció d’inventaris i pels canvis en els programes de distribució internacional.

Algunes retallades en el finançament d’iniciatives de salut pública —especialment en països en desenvolupament— també estan alterant els fluxos habituals de subministrament, contribuint a una pressió més gran sobre el mercat.

En aquest sentit, el paper de Karex en aquesta indústria amplifica l’abast del problema. L’empresa produeix més de 5.000 milions de preservatius l’any i proveeix tant grans marques comercials com organitzacions internacionals i sistemes públics de salut.

Això significa que qualsevol ajust en els seus preus o en la seva capacitat de subministrament té repercussions a escala global, especialment en regions on l’accés als anticonceptius depèn en gran manera de programes subvencionats.

Inflació i accés

L’evolució dels preus dependrà sobre manera de la durada i la intensitat del conflicte a l’Orient Mitjà. Si les tensions persisteixen, l’encariment de matèries primeres i els problemes logístics podrien prolongar-se, consolidant pujades addicionals.

Notícies relacionades

Santacreu (Cambra): «El Mediterrani és un mar d’oportunitats i prosperitat compartida»

Ruiz-Tagle (Iberdrola): «De moment les nuclears són absolutament necessàries. Són una assegurança de vida»

Més enllà de l’impacte econòmic, el fenomen planteja també un repte sanitari. Els preservatius no són només un producte de consum, sinó una eina clau en la prevenció d’infeccions de transmissió sexual i en la planificació familiar.

Una pujada sostinguda de preus, combinada amb problemes d’accés en determinats mercats, podria tenir conseqüències que van més enllà de la inflació i s’endinsen en el terreny de la salut pública global.