Rato abandona Bankia i Goirigolzarri serà el seu successor

Rodrigo Rato, exvicepresident del Govern amb el PP i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), deixa la presidència de Bankia. En un comunicat, ha assegurat que pren la decisió perquè és "el més convenient per a l'entitat". El seu successor serà José Ignacio Goirigolzarri, exconseller delegat del BBVA, que va abandonar el càrrec fa uns anys amb una pensió milionària per les seves desavinences amb el president del banc, Francisco González.

L'executiu ha donat a conèixer la seva decisió a penes unes hores després que es fes públic que el Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya estan tancant amb Bankia els últims detalls d'unpla especial de reestructuració de l'entitat, el quart banc més gran del país, segons han confirmat fonts del departament que dirigeix Luis de Guindos i del grup financer. Les autoritats desitgen que es faci públic de forma "imminent" --abans de divendres i probablement entre avui i demà-- per calmar els temors dels mercats sobre la banca espanyola i sobre el país. Les accions de Bankia han arribat a desplomar-se més del 5% a la borsa aquest matí i, cap a les tres de la tarda, després de conèixer-se la dimissió de Rato, era del 3,75%.

L'estratègia passa per injectar a l'entitat noves ajudes públiques --s'està tancant una quantitat d'entre 5.000 i 10.000 milions d'euros, si béel més probable és que s'acosti als 7.000 milions, segons algunes fonts del mercat-- mitjançant un instrument anomenat bons convertibles (uns títols que obliguen el banc a pagar un interès de més del 8% a l'Estat i que, si el grup perd cert nivell de solvència, es transformen en accions, amb la qual cosa el sector públic passaria a ser propietari de part de l'entitat).

CANVIS IMPORTANTS

A canvi d'aquest suport, l'Estat exigeix canvis importants en la gestió, com el que ja ha anunciat avui Rato. Els canvis, amb tot, no s'acaben aquí. Altres executius abandonaran l'entitat i també hi haurà modificacions per professionalitzar la gestió i netejar el grup d'òrgans de govern i càrrecs amb influència política, heretats de les set caixes que es van fusionar per donar lloc al grup.

En el comunicat, Rato destaca que des que va arribar a la presidència de Caja Madrid el gener del 2010 ha afrontat una de les "conjuntures més crítiques" que ha patit la banca espanyola, ha lideratl'"operació més gran d'integració financera" del sistema, ha aconseguit treure Bankia a borsa en cinc mesos i ha impulsat el tancament de 800 oficines i un ajust de plantilla equivalent al 25% del fet per tot el sector. "Una vegada complertes totes les fites anteriors, he decidit passar el testimoni a un nou gestor per considerar que és el més convenient per a aquesta entitat", afegeix. "Per a mi, ser president de Bankia, BFA i Caja Madrid, durant aquests dos anys, ha sigut un gran honor i m'ha donat grans satisfaccions personals i professionals", assegura.

Fusió o absorció

La normativa només permet al Govern injectar les ajudes previstes quan una entitat es fusiona amb una altra. L'opció que s'estudia és que Bankia s'integri amb la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA), l'entitat on va deixar aparcats la majoria dels seusactius immobiliaris tòxics. També podria absorbir els seus actius, amb la qual cosa BFA deixaria de ser un banc. És probable que en una segona fase aquests actius tòxics passin a una societat immobiliària obanc dolentcom els que el Consell de Ministres té previst aprovar divendres. Aquests instruments, en principi, no comptaran amb ajudes públiques. Tampoc es descarta que Bankia o BFA rebin el suport en solitari, mitjançant una interpretació laxa de la norma, encara que aquesta alternativa té menys opcions.

El pla de salvament que han dissenyat les autoritats per a Bankia està condicionat al fet que l'entitat porti a terme un sanejament addicional dels seus actius immobiliaris. El banc rebrà les milionàries ajudes de forma urgent per poder netejar el seu balanç de forma extraordinària i alhora complir els requisits europeus de solvència abans del 30 de juny, com ha fixat l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en les seves sigles en anglès). Després d'aquesta data, té previst tornar part de l'ajuda rebuda, encara que seguirà comptant amb diner públic al seu balanç.

NoU DECRET

Notícies relacionades

La part tòxica de Bankia

Qui paga el banc dolent

En els últims dies, s'ha fet créixer la sensació al mercat que l'entitat madrilenya és el tap que frena la culminació de la reestructuració de la banca espanyola que exigeixen els mercats.Els inversors temien que Bankia caigués i arrossegués el país en la seva caiguda, una por que l'Executiu vol dissipar amb la mesura que ultima. El cop definitiu va ser quan el Fons Monetari Internacional (FMI) va assenyalar fa uns dies Bankia com la més rellevant de les 10 entitats espanyoles que necessiten una solució. Per si això fos poc, BFA va haver de presentar la setmana passada els seus comptes del 2011 sense auditar perquè la firma encarregada de fer-ho es va negar a firmar-los sense tenir més temps per estudiar-los.

Aquest matí, el president del Govern, Mariano Rajoy, havia anunciat que divendres que ve s'aprovarà un segon decret per sanejar el sistema financerque servirà perquè "en poc temps" les entitats quedin capitalitzades. En una entrevista a Onda Cero ha aclarit que "només hi entrarà diner públic en una situació límit" i que elConsell de Ministres prendrà "mesures importants", amb l'objectiu fonamental que no hi hagi cap dubte sobre la solvència de les entitats.