Silvia Abascal es pregunta per què es va permetre participar a Verónica Forqué a ‘MasterChef’ en «condicions lamentables»

L’actriu Silvia Abascal s’ha manifestat al llarg de la setmana lamentant la mort de Verónica Forqué, amb qui va compartir moltes hores de treball en projectes comuns. Ara, uns dies després que es conegués el tràgic final de l’artista, Silvia ha publicat en el seu perfil d’Instagram un text que convida a la reflexió a totes aquelles persones que el llegeixin.

«Ningú ha matat Vero. Ha sigut ella. La seva decisió. Necessitat de pau i descans que vola respectablement per sobre del nostre dolor. Jo sí que he vist la seva participació en el programa. No una estona ni una setmana, moltes. I respecte a Vero, ho he fet tapada entre coixins de tristesa i pudor; d’incomprensió», començava escrivint l’actriu.

«Resignada en el ja està gravat però sense deixar de plantejar-me la seva exposició. No fa falta conèixer-la des de fa gairebé 30 anys, ni ser un professional mèdic per, al veure-la, adonar-se que no estava bé. No entenia per què se li permetia participar ni continuar en lamentables i evidents condicions. Ella ho volia, val. Però davant el poder de decisió que es té submergit en el desequilibri, ¿quin poder de decisió tenim els altres?», plantejava la intèrpret als seus seguidors.

«Sense entrar ni en problemes de salut mental. No entenia per què en edicions anteriors, sortides o comportaments infinitament menys qüestionables, van ser penalitzats al moment i no en aquesta ocasió. Va haver de ser Vero la que deixés la seva participació per pròpia voluntat. ¿Li corresponia a ella aquesta decisió o a nosaltres? No deixo de preguntar-m’ho. No em convenç tot el que ha rigut i com de feliç ha sigut durant la seva participació. Ningú s’esgota de ser feliç», qüestionava Abascal.

«Al llarg del seu camí, entre molts viatges a l’Índia i mestres, va aprofundir en el ioga i la meditació. Lluminositat i espiritualitat van ser dos dels seus segells. ¿Quin era el sentit de fer paròdia d’això? Tampoc ho entenia. Menys topant de cara amb el que era el seu estat actual. He llegit comentaris salvatges, despietats, a les xarxes i el seu propi mur. He contingut les ganes de respondre’ls no per saludable recomanació de no entrar en això, sinó perquè la meva resposta pogués sumar en ella més dolor», assegurava Silvia.

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

‘OT 2023’ no va mostrar la presa de tons de les cançons de la gala 1: aquest en va ser el motiu

«Mentre els llegia pensava com estaria gestionant tota aquesta virtual lapidació. No em vaig atrevir a tornar a escriure-la, des de feia un temps no contestava als meus missatges. Em dol en el més profund la idea que se n’hagi anat pensant, sentint... que, havent sigut una de les actrius més estimades, havia passat radicalment a ser al costat contrari. El focus no és en les cares visibles d’un programa; companys i presentadors. Sinó en els invisibles; els caps pensants que el creen i els que el consumeixen. Insisteixo: jo sí que el vaig veure. Jo sí que vaig compartir amb molts amics i companys aquesta absoluta incomprensió sense despertar de la letargia. Sense plantejar-nos ni per un segon la possibilitat que es pogués frenar. D’almenys intentar-ho», es lamentava la companya de Forqué.

«Avui em pesa i em fa mal per tot arreu. La responsabilitat d’aquest horror de desenllaç no passa en absolut per un concurs i els comentaris generats. Està clar. Però igual de clar és que, com a professionals del medi o espectadors... com éssers humans, siguem conscients, responsables, que la falta de límits en l’exposició i l’insult no ha ajudat ni ajudarà mai en el delicat procés d’un trastorn i la seva recuperació. Individualment i col·lectivament; reflexió, autocrítica, aprenentatge. No podem tornar a quedar-nos horroritzats de braços plegats i a l’ombra. No puc», concloïa l’escrit.

View this post on Instagram

A post shared by Silvia Abascal (@silviaabascal)