Ángel Martín, sobre el seu ingrés psiquiàtric: «En surts trencat i dones per descomptat que és el final»

El objetivo va abordar en la seva entrega de dimecres els problemes de salut mental amb una entrevista a Ángel Martín. L’humorista acaba de publicar ‘Por si las voces vuelven’, un llibre en el qual relata com va afrontar el brot psicòtic que va patir l’any 2017 i pel qual va haver de ser ingressat en un hospital. Durant la seva xerrada amb Ana Pastor va donar detalls sobre el temps que es va mantenir en l’àrea de psiquiatria. 

«Quan ets allà i es tanca la porta és quan et preguntes què està passant», va explicar Martín, convençut que és «molt més complicat per a la persona que pren la decisió». Segons va comentar en l’espai de La Sexta, en aquell moment no era conscient que estava sent ingressat: «Recordo que m’estaven tancant en algun lloc sense saber ben bé per què».

Com que el seu cervell no podia «processar» tot el que estava passant, va començar a «buscar una trama» per relaxar-se: «El meu cap va pensar que estava en una ‘escape room’ i que tenia una hora per sortir». 

Finalment van ser 14 dies de medicació i canvi de rutines: «Al principi és un xoc molt fort perquè no saps el que passa. Després vius una mena de llacuna de sensacions en què vas com un zombi [...] i després hi ha un moment en què necessites sortir. Quan surts ve el viatge fort». 

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

‘OT 2023’ no va mostrar la presa de tons de les cançons de la gala 1: aquest en va ser el motiu

«Tu ets un altre i el món també», va recordar el còmic al parlar de la seva sortida de l’hospital: «Entres quan ets a Matrix i quan surts tens l’esperança que torni tot [les veus], però quan no apareix no és gens guai». «En surts tan trencat que creus que és el final [...], res té cap significat i dones per fet que no et recuperaràs, acabes rendit», va confessar Martín, que a partir d’allà es va enfrontar a un procés de recuperació «molt lent, cansat i ple d’inseguretats». 

Respecte al consum de drogues, considera que no va ser «el detonant» de la seva situació, tot i que va voler recalcar que «consumir no hi ajuda». «En aquella etapa consumia un munt de marihuana, èxtasi i alcohol. Em dedico a escriure i, de sobte, em semblava que això m’obria portes a llocs on no arribava si no consumia. Era una excusa», va comentar.