Les claus de 'The Circle', el 'Gran Hermano' de Netflix que us farà reflexionar sobre les xarxes socials

Els espectadors hem pogut veure de tot a la televisió durant les últimes dècades: persones tancades en una casa, abandonades en una illa, demostrant les seves habilitats entre fogons o competint per convertir-se en la millor veu del país. I quan crèiem que tot estava inventat, ha arribat ‘The Circle’ per trencar tots els nostres esquemes. Aquest és el títol del ‘reality’ d’origen britànic que va començar a emetre’s el 2018, un format que ara Netflix ha popularitzat amb la seva versió nord-americana. Però, ¿què té de nou aquest nou format que ja prepara la seva pròpia edició a França i el Brasil?

En línies generals, ‘The Circle’ és una reimaginació del clàssic ‘Gran Hermano’ amb un aire de ‘Catfish’ que bé podria confondre’s amb un episodi de la distòpica ‘Black mirror’. Un còctel que es presenta sota la mateixa premissa amb què va néixer el pare de la telerealitat fa 20 anys: com un experiment sociològic. No obstant, estem davant d’un producte adaptat a l’era de les xarxes socials, en què el terme de convivència adopta una nova dimensió. I és que els seus concursants no estableixen cap tipus de contacte físic mentre estan tancats; tots viuen al mateix edifici, però aïllats als seus apartaments.

El Cercle és l’element clau sobre el qual gira la competició. Un software que els concursants poden i han d’utilitzar per comunicar-se amb els seus rivals. Els vuit aspirants inicials disposen d’una sèrie de pantalles en què apareix la interfície de la xarxa social, que els serveix per entaular relació amb els perfils que veuen davant dels seus ulls... o no. Aquí hi ha el quid de la qüestió, ja que al Cercle, com a la vida vida mateixa, pots ser qui dius ser o un ‘catfish’; és a dir, un impostor amb fosques intencions (que en aquest cas, afortunadament, no són més que alçar-se amb el premi final). 

La manera de jugar queda a la lliure elecció dels vuit usuaris de la comunitat virtual. Mentre alguns aposten per ser ells mateixos i utilitzar fotos reals, demostrant una confiança plena en les seves pròpies personalitats i en les seves habilitats socials, altres consideren que amagar-se darrere d’una identitat falsa i diferent a la seva pot ajudar-los a guanyar punts de cara a la galeria per evitar ser expulsats o, el que és el mateix, bloquejats del Cercle. 

Aquí hi ha l’atractiu més destacat del ‘reality’, veure com connecten una sèrie de persones amb l’única ajuda d’un sistema de missatgeria amb reconeixement de veu. Crida l’atenció que l’atractiu més destacat de ‘The Circle’ pugui arribar a ser, alhora, el seu pitjor hàndicap. I és que la capacitat per transmetre emocions en aquest programa és molt més limitada que en altres en què els concursants poden veure, tocar i sentir els seus companys. És a dir, en què el contacte és real i explícit. No obstant, alguns d’ells ho aconsegueixen d’una manera o altra, obrint-se en canal i mostrant les seves inseguretats o els motius pels quals han triat ocultar el seu veritable aspecte.

La doble cara de les xarxes socials

Igual que passa amb les versions nord-americanes d’altres ‘reality shows’ com ‘Gran Hermano’ o ‘Supervivientes’, el concurs està gravat i, per tant, l’audiència no té cap tipus de decisió sobre els jugadors. És una competició de pura estratègia, on són els mateixos integrants del Cercle els qui decideixen qui s’ha d’alçar amb el premi de 100.000 dòlars. Per tant, el component moral queda relegat a un segon pla i no s’han de preocupar per ser genuïns o bones persones, sinó per ser bons jugadors. D’aquesta forma, alguns no tenen manies a l’hora d’enganyar els seus contrincants amb falsos flirtejos i aparences. 

Guanyar-se l’afecte i la confiança dels usuaris del Cercle és imprescindible per arribar tan lluny com es pugui en el concurs. A cada entrega, els vuit jugadors han de puntuar els seus contrincants. Els que se situïn a dalt de tot de la taula es converteixen en els ‘influencers’ i han de bloquejar un dels seus companys, que quedarà immediatament eliminat i tindrà la possibilitat de visitar l’apartament d’un dels seus veïns. 

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

‘OT 2023’ no va mostrar la presa de tons de les cançons de la gala 1: aquest en va ser el motiu

A falta de dades sobre les visualitzacions que ha aconseguit ‘El Círculo’ des de la seva estrena a principis de gener, el cert és que ha enganxat milers d’espectadors a les xarxes socials al llarg dels seus dotze episodis, d’uns 50 minuts de durada cada un. Tot i que a priori la mecànica pot resultar bastant limitada, els productors del programa s’encarreguen de donar ‘salsa’ i una mica d’emoció a la convivència virtual amb diferents reptes, jocs i recompenses. Al cap i a la fi, com a qualsevol ‘reality’, és important que hi hagi drama i tensió. 

En definitiva, ‘The Circle’ és un ‘reality’ fàcil de veure i molt addictiu per als amants del gènere. Part d’aquest mèrit el té, a més d’un càsting que sap com jugar i oferir contingut, la feina d’edició dut a terme pels seus responsables, amb un muntatge ràpid i trepidant que afavoreix la idea que tots són en un mateix cercle. Tot i que la pretensió del ‘reality’ no sigui la d’instruir i informar sobre el perill de les xarxes socials, convida a reflexionar sobre l’ús que fem d’aquestes eines en el nostre dia a dia i a plantejar-nos si el contacte que establim amb el nostre entorn virtual és del tot autèntic.