Helena Bianco, guanyadora de 'La voz senior': "Els talent shows han substituït els festivals i són necessaris"

Als seus 70 anys, Helena Bianco es va proclamar durant la nit de dimecres en la guanyadora de la primera edició de 'La voz senior' al nostre país. Tot i que a molts no els soni la seva cara, segur que la reconeixeran per la seva música, ja que va ser la vocalista del grup ‘Los mismos’ i la intèrpret d’alguns temes mítics com ‘El puente’. Després de guanyar-se el favor del públic durant la final del talent show d’Antena 3, YOTELE ha xerrat amb l’artista sobre la seva experiència en el concurs i sobre la seva trajectòria professional. 

¿Com et sents després de guanyar ‘La voz senior’?

Estic histèrica encara. Emocionada, molt feliç i molt nerviosa. Des del primer dia he estat amb un atac de nervis fins al dia d’avui. Sobretot també estic satisfeta pel meu treball. 

¿Què creus que aportarà aquesta victòria a la teva carrera? Ja eres una cara coneguda d’una banda del públic...

Soc coneguda per un públic gran per tota la meva carrera, que ha tingut molts èxits. Però també soc una cara nova per a un gran públic que és molt important, que són els joves i els que van de 40 a 60 anys. Això em permetrà ficar-me en la vida de moltes persones que coneixen ‘El puente’ però no la meva cara. Després de ‘La voz senior’ sabran que no només canto ‘El puente’, sinó que puc cantar un munt d’estils diferents. Aquest programa m’aportarà moltes coses bones.

¿Què et portes de ‘La voz senior’ a nivell personal? ¿Has congeniat amb la resta d’aspirants?

Tots ells són genials. Ens coneixem tots, perquè són professionals. El bo d’aquestes coses és que fem una pinya, d’aquesta experiència surten molts amics. Mesurar-te en un programa d’aquest tipus t’enriqueix com persona, perquè és un repte fort. Passar l’audició a cegues és dur de veritat, és el que et fa enrere.

¿Et vas presentar tu al càsting, et va animar algú o et van trucar? 

No vaig trucar per a una llista interminable, jo crec que hi va haver un sondeig i quan va arribar el torn de la H van dir: Helena Bianco (rialles). Em van trucar i al principi vaig dubtar. Vaig haver de conèixer la filosofia del programa a fons, era un risc. Però ho vaig posar a la balança i a la tercera o quarta trucada els vaig dir que sí, sempre que es tractés la nostra generació amb afecte i respecte. Com això m’ho van assegurar des d’un principi, i així ha sigut, soc feliç d’haver acceptat. Estic animant altres companys perquè perdin la por i ho facin.

¿Com ha sigut la teva relació amb Pablo López durant el concurs? 

Tots són una delícia, els quatre, però quan es va donar la volta Pablo va ser un somni complert. Estic feliç, tots tenen unes capacitats majors que molts creuen, tenen un tracte, una sensibilitat i un respecte enorme. No han fet res de dolent des que va començar el programa. Pablo és molt bon músic, compartir una cançó amb ell ha sigut increïble. Em va donar molts consells que anaven una mica en contra de com soc jo de visceral a l’hora de cantar (rialles).

¿Per què creus que no s’aposta per la vostra generació en televisió?

Perquè ens veuen massa grans per ser en antena. Creuen que som caducs, però d’altra banda estan utilitzant tot el nostre repertori i els nostres grans èxits. Aquest programa ha demostrat que es pot fer un programa estel·lar amb molts cantants que són espectaculars. Si en comptes de portar-me a mi a cantar 'El roble' posen una persona de 20 anys que ho fa genial, no cap dubte, i als pioners de la nostra música ens deixen apartats... doncs beneïda sigui 'La voz senior'.

Actualment, molts dels artistes que es fan un lloc en el panorama musical han sortit de talent shows com 'La voz' o com 'Operación Triunfo', ¿són necessaris aquest tipus de programes? 

Crec que són molt importants i necessaris. Han vingut a substituir el que en la dècada dels 60 eren els festivals. Abans ens promocionàvem al Festival de Benidorm, al Festival de Mallorca, al Festival de l’Atlàntic, a Europa... aquesta era la plataforma però ja no existeix, només hi ha Eurovisió. Per anomenar-lo Eurovisió, però ja no té res a veure amb el nom, se l’haurien d’haver canviat.

És necessari, perquè hi ha molt fruit. Aquest país és un país d’artistes, de veus, de músics. Sento cantar les nenes d’ara i em superen que jo no tenia televisió, no sabia com s’actuava. Tenen una formació escènica que flipes, tenen a favor seu una cultura artística a la sang. Sense aquests programes, ¿on ho mostrarien? El treball cada vegada és menor, vivim que un ajuntament decideixi si vas o no vas.

El 1970 et vas presentar a ‘Pasaporte a Dublín’ i el 2007 a 'Misión Eurovisión'...

Si ens haguessin portat a Guillermo i a mi, hauríem quedat genial (rialles).

I ara, amb l’impuls de 'La voz senior', ¿et plantejaries tornar a intentar-ho?

Depèn, perquè no sé... em fa molta por. ¿Per a què? Són molts nervis. Abans s’hi anava amb una orquestra en directe i els assajos duraven molts dies. Ara vas amb play back musical i també duren molt, però per tot els audiovisuals. Em faria por, sí que m’ho pensaria perquè sembla que després sembla que desapareixes.

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

‘OT 2023’ no va mostrar la presa de tons de les cançons de la gala 1: aquest en va ser el motiu

¿En quins projectes treballaràs ara?

La meva vida són els concerts i visc encara de les meves actuacions. De moment, estaré alternant els concerts com Helena Bianco amb el que vagi sorgint a partir d’ara i amb el meu tribut a Mari Trini, que és el desè aniversari de la seva mort. Després ja, com que soc molt inquieta, possiblement prepari un altre projecte per a 2020 i dos anys més, que soc molt gran i sempre penso que viuré eternament (rialles).