Parlem amb Ana Pastor i Vicente Vallés: "Es pot fer bon periodisme si tens caps que aguanten"

Després de l’intens debat electoral d’ahir, avui els quatre líders principals de la política espanyola se la tornen a jugar a ‘El debate decisivo’ d’Atresmedia. YOTELE ha parlat amb Vicente Vallés i Ana Pastor per conèixer com s’estan preparant per conduir la gran cita televisiva d’aquesta nit. Després de moderar el 2015 el primer debat a quatre de la història de la democràcia espanyola, repeteixen com a conductors del que serà l’últim debat televisiu abans de les eleccions generals d’aquest diumenge.

Els dos periodistes estan vivint un moment professionalment dolç, Vicente Vallés amb grans dades d’audiència a ‘Antena 3 Noticias 2’,que arriba a vorejar en alguna ocasió el lideratge, i Ana Pastor amb ‘El objetivo’,que en la seva setena temporada continua sent un èxit a La Sexta.

La figura del moderador és un punt d’equilibri i de referència neutral. Fa la sensació que Atresmedia posa dos moderadors per intentar equilibrar-vos entre vosaltres ¿Ho veieu així? 

Ana Pastor: Jo crec que no. Ho hem parlat el Vicente i jo, que vam compartir cadena quan estàvem a TVE. En el cas de l’entrevista sí que és molt més difícil fer-la a dos pel mateix ritme de l’entrevista. Però en un debat, i crec que el Vicente ho comparteix, al revés, no em sembla una garantia d’equilibri entre nosaltres. Vicente no necessita més equilibri del que té, que ja és tremend.

Vicente Vallés: Bé, tampoc aniria malament...

Ana Pastor: Però sí que és una garantia de seguretat, a mi tenir algú del pes de Vicente al costat m’ajuda. Som molt diferents en tot, fins i tot en la manera de ser; no obstant, ens va passar una cosa molt màgica en el debat del 2015, només amb mirar-nos ja sabíem qui volia intervenir per preguntar. Al principi ens apuntàvem coses, però va arribar un moment que no feia ni falta, ens miràvem i entrava l’un o entrava l’altre, no ens vam trepitjar ni una sola vegada.

Vicente Vallés: Era de les pors que teníem, que es pogués produir un moment en què de sobte tots dos tinguéssim la iniciativa de fer una repregunta alhora a algun dels candidats, però vam aconseguir que no passés. Tampoc passa res si passa, és molt normal que en un debat com aquest o en una entrevista en què hi ha diversos periodistes per preguntar, es pugui produir un moment en què dos o fins i tot tres vulguin fer una pregunta d’una cosa que s’acaba de dir. També és veritat que surt més net si es pot evitar que l’un trepitgi l’altre.

L’Ana i jo vam funcionar molt bé, hi va haver molta facilitat perquè ens poguéssim entendre sense la necessitat ni tan sols de parlar-nos i va discórrer amb molta naturalitat i molta fluïdesa. Ara segurament passarà el mateix, un dels avantatges que té que hi hagi més d’un moderador precisament és que hi ha dos caps per recordar coses i preguntar sobre el que està passant. De vegades en directe estàs pendent d’altres coses que no és del que s’està debatent i, de sobte, durant deu segons desconnectes del que estan dient i et pots perdre una cosa important, per això és molt bo que hi hagi una persona més. En qualsevol cas si un mira els debats que se celebren en altres països, hi ha debats amb un moderador, amb dos, amb tres... Jo n’he vist fins i tot amb quatre moderadors havent-hi només dos candidats, és una cosa bastant normal.

¿Com us heu preparat les preguntes? ¿Heu estat en comunicació? ¿Quantes en teniu ja decidides? 

A: Tenim més aviat els temes, com el Vicente apuntava. Fins un minut abans de començar una entrevista jo canvio l’arrencada en funció de si ha passat alguna cosa o de les meves sensacions i el meu ‘feeling’ periodístic. Sí que tenim clars els temes que volem tocar, que són els evidents i els que interessen a la gent i que poden decidir el vot de molts dels indecisos.

¿Qui va ser el primer candidat a acceptar la invitació al debat? 

V: Van anar tots unànimement a l’espera que el president del Govern digués alguna cosa. És veritat que el que ha passat aquesta vegada és el que passa sempre amb els debats, qui està a la Moncloa és qui marca els temps, això és així. Tots els partits que no estan en el poder diuen que sí a tots els debats i normalment el candidat que està a la Moncloa és el que s’agafa un temps per prendre una decisió.

Pablo Iglesias ha obert un debat ètic respecte als mitjans de comunicació que pertanyen a grans corporacions i, no obstant, ve a aquest debat...

 A: Jo soc una ferma defensora de la transparència i dels debats, benvinguts siguin tots. A La Sexta i a Antena 3, ell i tots els candidats poden dir el que considerin oportú, plena transparència i exercici de llibertat per a qui ve i per als que estem a la casa, lògicament, aquesta reivindicació és doble. Això s’ha vist tots aquests dies a Atresmedia.

¿Dels quatre candidats, qui és el que més s’espavila en un plató? 

V: Ja estan molt acostumats al maneig de les càmeres. Estem parlant de quatre candidats que cap supera els 50 anys. El més més gran és Pedro Sánchez i, de fet, el més gran del debat soc jo.

A: Bé, i després jo, que alguns candidats són més joves.

V: Això vol dir moltes coses, una és que aquesta generació de polítics està molt més acostumada a l’intercanvi d’opinions, molts d’ells es van bregar en tertúlies radiofòniques i televisives quan tenien 25 anys, han anat escalant posicions en els seus partits polítics fins a arribar a la posició de candidats a la presidència del Govern, de manera que la seva manera de manejar-se davant de les càmeres ja està molt entrenada, i es va demostrar en els debats de l’anterior procés electoral.

Són quatre experts a comunicar-se, molt ben assessorats per gent molt experta en comunicació política. Crec que això dotarà el debat de més interès perquè la gent pugui treure les seves conclusions, veure qui el convenç més i, a partir d’allà, si és cert que hi ha un 40% d’indecisos, que puguin prendre una decisió en funció del que passi en ‘El debate decisivo’.

¿La feina de preparar les preguntes us correspon exclusivament o depeneu dels vostres caps? 

A: No, no, no, no, tinc la mania, suposo que el Vicente també, de no passar les preguntes al meu equip.

V: Per ser precisos, això no és una mania, és una obsessió.

¿Però al no ser una entrevista, sinó un debat, els vostres caps no us han de conduir d’alguna manera? 

V: El precedent del 2015 és el que es repetirà avui, els pocs papers que portàvem al debat només els havíem vist l’Ana i jo, i això tornarà a passar en aquest debat.

A: És més, vam tenir una escena molt curiosa, en el moment de la fotografia oficial. El Vicente i jo ja estàvem preparats per fer-nos la foto, jo no volia deixar anar els papers i en una de les imatges surto amb la carpeta perquè soc desconfiada per naturalesa i em sembla que la nostra feina és prou important perquè sigui protegida per nosaltres mateixos. A més, així protegim tots els altres de la temptació de preguntar-li a algú què preguntarem els presentadors.

V: A més, seria una tonteria, un debat és un cos viu i estan passant coses constantment que són imprevisibles. Al final preguntaràs el que et surt del cos preguntar en aquell moment perquè ha passat alguna cosa, algú ha dit alguna cosa i se t’acut una repregunta. Quan has de plantejar preguntes, les preguntes sorgeixen.

A: Sempre he dit que es pot fer periodisme si tens caps que aguanten.

¿Us atreviu a fer un dibuix de quines cartes jugaran els candidats en ‘El debate decisivo’?

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

‘OT 2023’ no va mostrar la presa de tons de les cançons de la gala 1: aquest en va ser el motiu

A: Els suposats blocs veurem si es confirmen o si hi ha també diferències. De fet, ja veient els programes és evident que hi ha grans diferències entre els quatre candidats. És veritat que fins ara s’ha dibuixat un panorama de dues opcions, però tenim quatre candidats. Veurem si hi ha només dues opcions o quatre.

V: Segur que hi haurà una barreja d’atacs d’un bloc cap a l’altre i d’atacs dins dels mateixos blocs, serà un detall interessant veure en aquest debat com es maneja això, com ataco el que està més a prop de mi, però no atacant-lo massa perquè el puc necessitar i després com m’enfronto al rival més directe per evitar que guanyi.