21118 rufianborrell 16-9 ep
No ho va poder evitar. Se sentia tan bé, l’escena li estava quedant tan fantàstica, era tan perfecte el teatre i tanta l’expectació, que es va deixar portar. Aquests braços aixecats, aquesta actitud desafiadora... sabia que ho petaria a les xarxes. Gabriel Rufián porta en el seu ADN l’impuls de l’‘instagramer’, l’enginy del tuitaire recol·lector de clics i la marxa del ‘youtuber’ marxós. Més ‘influencer’ que intel·lectual. Més provocador que polític. Al seu costat, clavat al seu seient al Congrés, la cara de Joan Tardà expressava tot el que després va callar. Aquesta barreja d’incomoditat i estupefacció. Potser ja pensava que després es veuria obligat a defensar-lo. Sembla que l'expressió de Pablo Iglesias quan Rufián li va passar pel costat no destil·lava gaire més complicitat. Hi ha una gran diferència entre l’un i l’altre. Les paraules que de vegades escup Iglesias són la inflamació d’una reflexió política, en Rufián són les cendres d’una fanfarroneria.
