estrenos-hereditary

periodico

Diuen que la majoria de les pel·lícules de terror parlen de cases embruixades o de nens esgarrifosos, i Hereditary inclou les dues coses. En altres paraules, no reinventa el gènere. El que sí que fa és treure les teranyines a les fonts d’inspiració –El resplandor, Don’t look now, L’exorcista, La llavor del diable, moltes més– per desmuntar-les i recombinar les peces per crear alguna cosa definitivament original. Part psicodrama, part relat de fantasmes i part inventari de mals perpetuats entre generacions, Hereditary, en tot cas, es nega a ajustar-se a etiquetes, i per això, mentre ens envia successius sotracs al fons del coll, es confirma com una pel·lícula que exigeix ser vista successives vegades.