estrenos-3-camaron

periodico

Una ‘soleá’ no es canta a les quatre de la tarda, es canta a les cinc del matí, amb tres ampolles de vi i tres paquets de tabac. Aquesta frase, dita més o menys d’aquesta manera en un moment de la pel·lícula, defineix perfectament l’estat d’ànim del flamenc, o de cert flamenc, i del protagonista del documental. El subtítol, Flamenco y revolución, no li va gens gran. Molts ‘cantaores’ i ‘cantaoras’, ‘bailaoras’ i ballarins, i guitarristes, han aportat el seu gra de sorra a l’evolució del ‘cante jondo’, però Camarón de la Isla va oferir la revolució i, com és habitual amb les revolucions, no va ser ben entesa en el seu moment.