Anar al contingut

La singularitat d’un festival com el de Sitges, la seva condició d’aparador de les infinites i meravelloses possibilitats expressives del cine fantàstic, queda demostrada només amb revisar el rutilant palmarès de la seva 51a edició. Només aquí, territori obert i sense lligams, pot atorgar-se el premi a la millor pel·lícula a ‘Climax’, el trip orgiàstic i al·lucinatori de Gaspar Noé; i, alhora, el gran premi del jurat i el de la crítica a ‘Lazzaro feliz’, la màgica i poètica faula social sobre la bondat d’Alice Rohrwacher. Entre una i l’altra, entre els seus respectius viatges a l’infern i al cel, hi cabria l’univers sencer, amb totes les seves galàxies i la seva matèria fosca, amb tot el cine imaginable. Un univers on, per descomptat, no podia faltar ‘Mandy’, la còsmica història de venjança de Panos Cosmatos, que es va emportar el premi a millor director.

'Climax', el 'trip' orgiàstic i al·lucinogen de Gaspar Noé, triomfa a Sitges-2018 (leer noticia)