Anar al contingut

Vuit segles d’història en comú i el decret ‘Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione’ de 1995, pel qual els límits territorials eclesiàstics es van adaptar als polítics i 111 parròquies aragoneses van deixar de dependre del bisbat de Lleida per passar a dependre del de Barbastre-Montsó, han convertit el Museu de Lleida en un polvorí. En un polvorí de disputes artístiques, per descomptat. Doncs el bisbe José Meseguer, seguint les directrius de Lleó XIII, va crear un museu diocesà, el 1893, per preservar i conservar l’art de les seves parròquies. Entre elles les aragoneses que formaven part de la seva seu. Els béns van passar pel Museu Diocesà i han acabat al Museu de Lleida, el seu hereu. I han acabat, també, per desencadenar una onada de litigis que enfronten Aragó i Catalunya per la propietat d’aquest art sacre.

Aragó explota la reeixida via Sixena per reclamar desenes de peces d'art sacre en disputa amb Catalunya (leer noticia)