cate
Una latrina del segle XIV. En desús, per descomptat, però durant temps utilitzada pels campaners de la catedral. Llueix al terrat de la seu, adossada a un dels murs que transcorre paral·lel al carrer dels Comtes. Un banc d’obra amb un forat al mig. ¿El desguàs? Directe a la via, que així es feien les coses centúries enrere. Els encarregats de donar l’hora i tocar els actes litúrgics no tenien temps d’anar a la recerca d’un lloc més íntim on despatxar les seves necessitats, així que el que feien era retirar-se fins a la susdita latrina entre repic i repic. Més a baix, al primer pis, n’hi ha una altra. Aquesta era per a ús dels nobles, per si alguna cosa estrenyia durant el servei religiós, que també podia passar. Està més recollida, no es veu. Però la primera sí que s’adverteix a poc que un estigui atent al recórrer la part més alta de la seu; i gairebé es pot tocar, si es participa en les visites vespertines que la catedral ha inaugurat aquest estiu.
