Animals prohibits com a mascotes: alguns us sorprendran

El Consell de Ministres va fer una actualització del Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores el novembre del 2020. En l’esmentat catàleg, es defineix com «invasor» qualsevol animal que no fos autòcton i que visqués a Espanya en l’àmbit domèstic, el que significa que, si és abandonat o s’escapa, pot representar un perill per a l’ecosistema en qualsevol moment.

Però el canvi principal va ser en l’actualització del llistat d’animals permesos i prohibits a Espanya com a mascotes. El principal motiu que va portar en el seu moment a actualitzar el llistat de mascotes permeses és preservar l’equilibri del medi ambient, ja que, altrament, podria afectar les espècies autòctones.

En l’esmentada llei no s’analitza el tracte que es dona als animals dins les llars o si viuen en un ambient adequat per al seu desenvolupament i benestar, per la qual cosa únicament es redueix a garantir l’estabilitat en la fauna. Però, ¿quins entren en aquesta llista d’animals prohibits?

Animals domèstics prohibits

Així doncs, aquests són els animals domèstics que estan prohibits com a mascotes.

Cotorra

Les cotorres són ocells molt similars als periquitos, però que suposen un seriós problema per a la supervivència dels coloms i els pardals. Un altre dels problemes són els enormes nius que fan, que poden arribar a pesar 200 quilos. Només a Madrid es calcula que hi ha 13.000 cotorres argentines.

Eriçó

A molts països –com els Estats Units– els eriçons són considerats una espècie útil per controlar diferents plagues, ja que s’alimentan de cargols i llimacs, a més de molts tipus d’insectes. És per això que valoren el seu impacte com a positiu malgrat que no sigui una espècie autòctona. No obstant, a Espanya, tenir aquest animal com a mascota representa un perill per a les espècies autòctones.

Os rentador

Malgrat el seu aspecte idealitzat, gràcies a la seva notable presència al cine, són animals molt agressius i difícils de domesticar. El problema, i el motiu pel qual està prohibit tenir-los com a mascota, és que es reprodueixen amb gran facilitat, a més, resisteixen molt bé a les inclemències del temps i necessiten poca alimentació per sobreviure, per la qual cosa, si no tenen espècies depredadores, els ossos rentadors poden modificar l’ecosistema.

Porc vietnamita

Una espècie que molta gent té a casa però que està totalment prohibit tenir com a mascota. A més, no només és un problema perquè hi hagi gent que els abandoni, sinó que moltes vegades s’escapen i, quan estan en llibertat, s’ajunten amb els senglars, donant lloc a una nova varietat, anomenada cerdolí.

Agapornis

Com a última mascota prohibida hi ha l’espècie més popular d’aquesta llista. Es troba en aquest llistat, no només per ajudar a conservar la flora i fauna espanyola, sinó per la por que sigui un animal declarat en perill d’extinció. De fet, hi va haver un temps en què van ser capturats i barrejats amb diferents races, suposant un perill per al patrimoni genètic.

Tèrmit subterrani oriental

Notícies relacionades

Ficar els peus en vinagre: l’increïble resultat que cada dia copia més gent

Els metges parlen clar: no consumeixis aquestes quatre llaunes de conserva

Malgrat que el seu rang de distribució actual conegut és encara limitat a les illes Canàries, el seu potencial destructor és gran, havent causat ja danys notables en edificis i arbres i generat importants costos econòmics. A més, aquest tèrmit pot afectar negativament espècies vegetals natives, ja que es pot alimentar de fusta viva. S’ha detectat en espècies de plantes natives com el drago, símbol natural de l’illa de Tenerife. Ha sigut inclosa en l’última actualització, el novembre del 2020.

Tortuga de la península

Originària de Florida (Estats Units), ha sigut venuda com a mascota, en gran quantitat, com a substituta de les Trachemys, que està prohibit vendre. Els seus hàbitats potencials són tota mena d’aigua continental i costanera salada. Rius, rieres, estanys naturals i artificials, pantans i aiguamolls. En general són tortugues amb la closca groga ataronjada sense taques negres (a diferència de les Trachemys) i la part dorsal de color verd fosc.