Trànsit millora la reconstrucció d'accidents amb les 'caixes negres' dels cotxes

Un conductor para en un stop abans de travessar una carretera. Quan es disposa a passar, apareix un altre cotxe en aquesta via i l’envesteix de costat. Un mort i un ferit greu. Aparentment, el responsable del sinistre és el que se salta l’stop. Però només aparentment. L’anàlisi de les dades recollides de la ‘caixa negra’ del segon turisme demostra que aquest cotxe circulava a 106 quilòmetres per hora en una recta amb limitació de 70. La culpa ja no és només de qui es va saltar l’stop; ara el jutge podria responsabilitzar el conductor que el va envestir o repartir la culpa entre tots dos.

Aquest accident, real, va passar l’any passat i encara està en fase d’instrucció judicial. És un exemple de la informació detallada que recullen els agents de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra de les entranyes dels vehicles d’algunes de les marques més prestigioses (Volvo, Volkswagen. Toyota, Lexus, Opel i Chrysler). Els Mossos disposen d’un sistema, denominat ‘crash data retrieval’ (CDR), amb el qual es connecten físicament al vehicle sinistrat i extreuen la informació gravada a l’‘event data recorder’ (EDR) del cotxe, que registra nombroses dades del vehicle en els cinc segons abans de la col·lisió (activació d’airbags, velocitat, fre, gir de volant...). En els últims cinc anys, els investigadors de la policia autonòmica ja han escorcollat amb aquesta tècnica, més pròpia d’un CSI digital, 300 accidents de trànsit greus.

Del què al per què

“En els últims anys hem passat del model més clàssic d’investigació d’un accident, el de veure què ha passat, a l’actual, en el qual també volem saber per què ha passat”, explica Francesc Cermerón, subinspector en cap de l’àrea Central d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra, al seu despatx del Centre Egara, la central d’aquest cos policial que és a Sabadell.  “Envair un carril contrari, per exemple, no és una causa”, aclareix el responsable policial. I amb aquest canvi de punt de vista comença un procés que implica la formació de 100 mossos dels més de mil destinats a Trànsit, per desmuntar i reconstruir els accidents més importants.

“S’ha d’analitzar la via, el vehicle, les forces físiques que hi intervenen i el factor humà. També hem millorat la recollida de dades a través de la fotometria, que s’aplica al mateix lloc de l’accident amb imatges preses des d’altura amb una perxa i que després podem introduir en un ordinador per fer-ne la reconstrucció”, afegeix el responsable d’aquest equip d’investigadors de Trànsit.  Però ara, la veritable revolució en la presa de dades és el CDR a través dels EDR que tots els cotxes han d’incorporar a partir del 2021 en compliment d’una directiva de seguretat europea. “És un sistema que, a diferència de la caixa negra dels avions, no grava veu, ni vídeo, només és un registre d’esdeveniments que s’activa quan s’engeguen els dispositius de seguretat i el vehicle es prepara per l’impacte i per protegir el conductor. Es graven moltes dades en els cinc segons abans del xoc”, detalla Cermerón. 

El fill que no va dir res

Notícies relacionades

Han qualificat com a «desfavorable» la meva ITV: ¿quin significat té?

La ITV ho aclareix: aquestes són les faltes lleus que permet

La primera descàrrega de dades es va dur a terme el 2014 i ja n’han fet unes 300.  “A través del mòdul de control de l’airbag podem veure la velocitat a la qual anava el vehicle, si va frenar abans o no i, fins i tot, si va girar el volant en el moment previ a la col·lisió”, explica Xavier Roch, cap de la unitat de reconstrucció d’accidents. Amb aquestes dades és més fàcil saber què va passar al cotxe. Per a les coses bones però també per a les dolentes. “Una vegada ens va trucar una dona per dir-nos que se li havia disparat l’airbag del cotxe quan l’estava aparcant davant de casa. Amb el CDR vam veure que el cotxe havia tingut una col·lisió circulant. El seu fill li havia agafat el cotxe la matinada anterior i havia xocat, però va deixar el cotxe davant de casa per dissimular i va negar que se l’hagués emportat”, afegeix Roch.

I és que la investigació d’accidents amb l’enginyeria tecnològica forense tot just ha començat. A més de l’accident relatat a l’inici d’aquesta informació, cada vegada són més les dades que els Mossos extreuen dels sistemes de seguretat intel·ligents dels cotxes amb la simple connexió del seu CDR. “En un accident a les Terres de l’Ebre, un cotxe amb dos joves va sortir de la carretera i va bolcar en un arrossar. No se sabia si va ser a l’esquivar un altre vehicle o al xocar amb un animal. El CDR ens va permetre esbrinar que circulaven a 160 quilòmetres per hora quan van sortir de la via. El sistema va reflectir que no van tocar el volant ni van trepitjar el fre, no hi ha cap maniobra evasiva, i com mostra el cotxe, tampoc es van disparar els airbags”, indica Roch. O el conductor es va adormir o bé es va distreure. No hi va haver més implicats. No hi havia testimonis, però el cotxe va parlar.