L'avançament electoral aparca la nova regulació sobre els patinets elèctrics

Els patinets elèctrics continuaran circulant pels carrers només a expenses del que dictin les diferents normatives municipals i una succinta i poc aclaridora instrucció de la Direcció General de Trànsit (DGT) de l’any 2016. L’avançament electoral impossibilitarà que el Govern de Pedro Sánchez tingui preparat a temps el decret amb el qual volia posar ordre davant la forta eclosió dels anomenats vehicles de mobilitat personal. També quedarà aturada la proposta de la DGT de baixar el límit de velocitat de 50 a 30 quilòmetres per hora als carrers d’un únic carril o d’un carril per sentit de circulació.

Segons fonts de la DGT, el reial decret amb què es pretenien regular aquests aspectes ja està "a punt", però en aquests moments està en una fase de consulta, sobre la taula d’alguns òrgans com ara el Consell d’Estat. A causa d’aquest període d’anàlisi, resulta impossible que el text sigui aprovat definitivament abans dels comicis al Congrés del 28 d’abril. 

A 25 quilòmetres per hora

Una de les característiques del nou decret llei és que estableix una velocitat màxima de 25 quilòmetres per hora per als patinets elèctrics d’ús més comú i de fins a 45 quilòmetres per hora pels que són de més dimensions (amb rodes molt gruixudes i fins i tot amb seient en algun cas) i de potència molt més elevada que els anteriors. En els dos casos es preveia requerir una certificació expedida per un laboratori oficial i, en els cicles de més volum, fins i tot la homologació i la matriculació, com en el cas dels ciclomotors. També quedava vetada la circulació per les voreres.

Quant a la velocitat en les vies urbanes, el reial decret volia modificar el Reglament General de Circulación anant més enllà dels actuals i únics 50 quilòmetres per hora i fixant tres límits genèrics: 20 quilòmetres per hora per als carrers de plataforma única de calçada i vorera, 30 quilòmetres per hora per a les d’un únic carril per sentit de circulació i 50 quilòmetres per hora per a les de dos o més carrils per sentit (en aquest últim cas, 40 quilòmetres per hora per als vehicles amb mercaderies perilloses) i per a les travessies. Els carrils bus o els reservats per a taxis o altres usuaris no compten en aquestes limitacions genèriques.

Petició dels ajuntaments

No obstant, el reial decret recalcava que els ajuntaments poguessin rebaixar aquests límits genèrics i pujar el de 30 a 50 quilòmetres per hora, i per això han d’instal·lar la senyalització corresponent en el termini màxim de sis mesos després de l’entrada en vigor del reial decret.

Trànsit va rebre fa mesos cartes dels ajuntaments de Barcelona, Bilbao, Madrid, Màlaga, València i Saragossa demanant baixar el límit a 30 quilòmetres per hora als carrers de sentit únic o un carril per sentit, i que molts d’ells han posat en marxa aquesta mesura. El reial decret suposaria que incomplir els nous límits serà considerat una infracció greu o molt greu i implicarà una sanció d’una multa de 100 a 600 euros i la pèrdua de fins a sis punts del carnet, segons la velocitat.

Notícies relacionades

Han qualificat com a «desfavorable» la meva ITV: ¿quin significat té?

La ITV ho aclareix: aquestes són les faltes lleus que permet

El més significatiu és que els conductors perden ara punts al circular a partir de 71 quilòmetres per hora als carrers d’un únic carril o d’un carril per sentit, ja que el límit actual és de 50, però amb el reial decret ja ho farien amb 51 quilòmetres per hora. Així, circular per un carrer amb un carril per sentit suposaria perdre dos punts si es va a entre 51 i 60 quilòmetres per hora, quatre si es fa entre 61 i 70 quilòmetres per hora, i sis a partir de 71 quilòmetres per hora.

Vuit hores a l’autoescola

En declaracions a Servimedia, fonts de la DGT també han remarcat que tampoc arribarà al Consell de Ministres abans de les eleccions generals una reforma puntual del Reglament General de Conductors perquè les persones que vulguin obtenir qualsevol permís de conduir hagin d’estar obligades a rebre vuit hores presencials de formació a l’autoescola, una cosa que Trànsit volia impulsar per evitar que els futurs conductors es treguin el carnet fent tests a casa o per cursos 'online'.