La vaga del taxi a Madrid

Els taxistes llatins de Madrid se solidaritzen amb els de Barcelona

«La mobilització catalana ens incentiva als madrilenys a ajudar», diu l'equatorià Néstor

A la colònia madrilenya de xofers llatins el conflicte ha trencat amistats de taxistes amb conductors d'Uber

taxi-madrid-gracias-a-los-catalanes / periodico

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

No hi ha dissensions. I n’estan farts. Com que el taxi de Madrid és un sector en eterna guerra civil, les inacabables discussions del qual s’han sentit durant anys en bars i emissores de ràdio, fa un efecte de forta novetat veure tan unida la bigarrada multitud de xofers que es refugia de l’implacable sol mesetari de juliol sota els sostres de xapa de l’enorme aparcament de taxis de la T-4. Aquest dissabte esperaven el començament d’una assemblea en què votarien per aclamació una vaga indefinida.

La Borsa de Taxis de la terminal més important de l’aeroport Adolfo Suárez-Barajas és el lloc de la ciutat on més taxistes es poden trobar. A llargues files d’aparcament, de més de 60 places cada una, els conductors solen esperar pacientment l’aterratge dels avions i, per tant, l’arribada de feina. Per això, no hi ha lloc més indicat per a la celebració de les assemblees que aquest cap de setmana han anat conduint a la vaga.

Fins aquí ha arribat l’onada expansiva de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la la limitació d’aquest tipus de vehicles que fan una ferotge competència al taxi.Un cartell a l’entrada de l’espartana cafeteria de la Borsa de Taxis mostra una parca que acaba de passar ensagnant dos habitacions amb portes guarnides per senyeres, i ara el monstre truca a una porta amb la bandera de fons vermell i estrelles blanques de Madrid. “Vinga, Madrid. Us ha arribat l’hora”, diu l’esperpent,  que en el dibuix s’identifica amb les VTC, Uber i Cabify. Tota una al·legoria.  

Ni Néstor ni Santiago, equatorians d’origen, dubten de la importància de l’espurna encesa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Són taxistes madrilenys, però parlen de l’AMB com si circulessin diàriament per Badalona. Els taxistes llatinoamericans com ells ocupen un lloc especial en el col·lectiu, perquè saben de què va: als seus països les empreses VTC van colpejar primer, i, en alguns casos, a familiars que allà són també taxistes i ja no guanyen prou.

taxistas-latinos-en-sus-pases-ya-golpe-uber / periodico

La immigració llatina fa prou temps que és a Madrid com perquè aquests obrers del volant hagin pujat un esglaó. Molts han passat de treballadors per compte d’altri a autònoms propietaris de cotxe i llicència. I els deutes els arriben al coll.

Esperaven que títols de 146.000 euros com el que Néstor acaba de comprar entrampant-se els valguin per a la jubilació quan, ja vells, els els venguin a altres taxistes. Però ara no el tenen gens clar; perilla el pla. Per això, i perquè als seus taxímetres ja no surten els comptes, han secundat la vaga. “¡Si això no s’arregla, guerra, guerra, guerra!” han cridat els assembleistes al final de la reunió. Hugo, originari de Guayaquil, parla calmat, estoic, d’incertesa. Va tornar casa seva, per a la qual s’havia hipotecat, amb la idea d’hipotecar-se de nou per una llicència de taxi, però...

taxistas-todos-unidos-incertidumbre / periodico

Aquesta és una baralla global. En l’assemblea de taxistes de Madrid, Sergio Vega, president de la Federació Elit Taxi, una de les associacions vaguistes, els ha parlat als seus companys que el mateix problema de Barcelona i Madrid el té Londres. “No hi ha marxa enrere i no ens queden més bales per gastar”, arenga als reunits. 

Però aquesta guerra també és transversal, entre membres de la mateixa classe treballadora. Els taxistes llatins tenen compatriotes, fins i tot amics, treballant sense horaris a l’altra trinxera. EL PERIÓDICO els demana d’asseure’s amb un d’ells, però Ramiro, equatorià també, esborra la idea: “No et parlaran, no et parlaran perquè aquestes empreses no els deixen. Si obren la boca, al carrer”.

Segons s’ha enverinat el conflicte, a la colònia llatinoamericana de xofers de Madrid s’han trencat amistats. No poca gent es nega la salutació. El que demanen aquests taxistes és que els conductors d’Uber i Cabify, amb els seus inconfusibles cotxassos negres, no recullin clients circulant pel carrer. Però els altres xofers de vegades no tenen més remei que trampejar.

taxistas-madrid-compatriotas-otra-trinchera / periodico

Després de l’assemblea en la T-4, part del grup de llatins ha partit cap al centre de Madrid, on han convocat els seus companys una “cargolada”. Així anomenen a les marxes lentes, a pas de cargol, que bloquegen el trànsit. A deu quilòmetres per hora han recorregut la Castellana, baixant fins a la glorieta de Carlos V, des de la qual es veu la cúpula modernista de ferro de l’estació ferroviària d’Atocha. Davant hi ha El Brillante, per als turistes un conegut dispensador de bocates de calamars, i per als taxistes un bar vell de recalada per prendre un tallat o potser esmorzar. 

Notícies relacionades

No hi ha al local arepas, ni cachapas, ni mojarra, ni patacón pisao que el recordi a la seva terra al colombià Óscar. Però aquest taxista ja veterà és capaç de recitar de memòria nom i localització de deu areperas bones que han obert per tot Madrid. Ho fa com si fos una alineació de futbol. Vingut de Bogotà, Óscar –”cachaco pur” es defineix, i amant de les arepas d’ou, “com el senyor Gabriel García Márquez”– fa valer els seus anys per apostar per quèaquesta no serà l’última vaga del taxi. “Però alguna cosa s’aconseguirà”, creu, si se segueix l’impuls de Barcelona.

taxistas-madrid-no-ser-la-ltima-huelga / periodico

Els taxistes vaguistes donen voltes a la font de la glorieta fent sonar el clàxon o, alguns, retronant amb “La Cucaracha” des de les ràdios dels seus vehicles. Al fons, a la porta dels hotels de luxe del gentrificat al voltant, turistes rosses amb maletes de coloraines aborden els cotxes negres d’Uber i Cabify per tornar a l’aeroport. Se’ls van acabar les vacances. L’últim record que s’emportaran de Madrid serà la xiulada eixordadora d’aquests cotxes blancs amb ratlla vermella i rètol de “TAXI” apagat sobre els geps metàl·lics.