THE CONVERSATION
Deu notícies falses sobre els boscos que llasten el futur del planeta
Víctor Resco de Dios, Universitat de Lleida i Daniel Moya Navarro, Universitat de Castella-la ManxaImagini’s un bosc espectacular, de somni, ple d’arbres majestuosos. Doncs bé, el més probable és que sigui així d’espectacular perquè algú ha estat allà abans amb una, o amb algunes, motoserres.
Potser el sorprèn el que acaba de llegir. En el nostre imaginari col·lectiu tenim un sèrie d’idees sobre els boscos completament falses. Una sèrie de notícies falses que convé desterrar al més aviat possible dels nostres caps per poder fomentar la gestió adequada dels boscos. O, el que és el mateix, la sostenibilitat planetària. Aquí en destaquem alguns:
1. La mà humana no ha de tocar els boscos
El bosc primigeni, original, símbol del paradís terrenal, no existeix. A Europa, per exemple, només el 0,7% dels boscos són primaris, és a dir, no han sigut gestionats. A Amèrica aquesta xifra ascendeix fins al 20%.
Dit d’una altra manera, entre el 80 i el 99% dels boscos no són naturals, sinó culturals. El seu estat de conservació depèn, per tant, del tipus de gestió realitzada, però no de si n’hi va haver o no. L’única excepció són els boscos tropicals, on sí que ens trobem amb un 50% o més de boscos verges.
2. Talar arbres és dolent
Un arbre pot cremar en un incendi, podrir-se o ser aprofitat per a consum humà. La gestió forestal sostenible imita la dinàmica forestal natural per aprofitar arbres que, d’una altra manera, es podririen o es cremarien amb perjudici per al mateix ecosistema.
A més, obtenim materials de construcció o energètics amb una empremta ambiental nul·la (a diferència dels derivats del petroli, acer i no renovables) o, fins i tot, positiva: es crea heterogeneïtat paisatgística, que augmenta la biodiversitat.
3. Com més verd i més arbres, més natural i de més qualitat
El cert és que estem patint una epidèmia d’arbres. Les causes difereixen entre països, però la superfície forestal ha augmentat, i molt considerablement, a nivell global en les últimes dècades. Això repercuteix en un excés de càrrega vegetal al paisatge i el conseqüent augment de risc de gran incendi forestal.
Els boscos tropicals s’escapen novament de la tendència global. Allà sí que estem patint pèrdues importants de superfície forestal.
4. Els eucaliptus afavoreixen els incendis
S’ha qüestionat la influència de l’expansió de les plantacions d’eucaliptus en megaincendis recents com els de Xile i Portugal del 2017. Però el cert és que no hi ha cap evidència científica que vinculi l’expansió dels eucaliptus amb els incendis.
Per exemple, a Portugal, on els eucaliptus ocupen el 26% de la superfície forestal, el tipus de vegetació on és menys probable que s’iniciï un gran incendi forestal és, precisament, l’eucaliptal a causa del maneig sostenible a què són sotmesos.
5. El foc destrueix els boscos
Els incendis forestals són naturals en la gran majoria de boscos i matolls. Amb l’excepció dels tròpics, la resta de la vegetació americana i europea està adaptada i fins i tot necessita incendis per a la seva regeneració.
Ara considerem el foc com el gran enemic, quan ha sigut una eina útil l’ús de la qual no hem d’oblidar.
6. Els boscos són bruts
Els matolls i les herbàcies no són brutícia, sinó part de la riquesa dels nostres boscos. El risc de gran incendi no és que hi hagi brossa o matolls, com ja hem comentat en altres ocasions. El bosc només és brut quan els desaprensius hi llencen escombraries.
7. És necessari augmentar la superfície de reserves naturals per protegir espècies
La majoria d’espècies protegides no es troben en parcs nacionals. En general, n’hi ha prou amb portar a terme petites mesures d’adequació de la gestió forestal adaptades a la realitat de cada cas per afavorir les espècies vulnerables.
A més, quan augmenta l’àrea protegida en països rics, s’afavoreix la importació de fustes de països menys rics i amb lleis forestals que, en molts casos, seran més laxes. Dit d’una altra manera, els danys ecològics en països tercers augmenten amb la protecció dels boscos en països rics.
8. La solució és deixar d’utilitzar paper
«Abans d’imprimir aquest correu, pensi si és realment necessari». Aquest afegitó que es llegeix en molts missatges s’afegeix sens dubte amb la millor de les intencions. Però siguem realistes: necessitem paper fins i tot per anar al lavabo. La qüestió no és si utilitzar o no paper, sinó conèixer-ne la procedència. Per a això, existeixen mecanismes que asseguren que procedeixi la gestió forestal sostenible, tals com la certificació forestal.
9. Les repoblacions són boscos artificials o cultius
Quan algú es trenca la cama i, en la intervenció quirúrgica, li col·loquen ferros i cargols, continua sent una persona i no es converteix en cíborg. De manera similar, quan una muntanya està molt degradada i necessita cirurgia forestal en forma de restauració, l’ecosistema no passa a ser un cultiu, sinó que manté la seva condició de bosc.
S’han executat programes de reforestació importants a Xile, l’Argentina, Espanya i altres països. Passades unes dècades, veiem com fins al 80% de la cobertura en alguns espais protegits procedeix de pinedes de repoblació.
Actualment, un dels objectius d’aquesta eina de restauració és incloure la conservació i millora de la biodiversitat, introduint espècies i varietats locals, i no només d’arbres, sinó també d’arbustos i altres acompanyants.
10. Un ecologista sempre protegeix la muntanya
Deia Ramon Margalef, el pare de la ciència ecològica a Espanya, que «l’ecologisme és a l’ecologia el que el socialisme a la sociologia». Convé utilitzar la ciència com a tamís per filtrar el que és fruit de l’evidència i la lògica del que és ideologia o biaix personal. Actuacions benintencionades poden tenir conseqüències catastròfiques quan no han sigut apropiadament tamisades. Posar impediments a curtes sostenibles d’arbres, per exemple, pot augmentar el consum de combustibles fòssils i el risc d’incendis forestals.
Els homes vam aparèixer a la Terra fa dos milions i mig d’anys. Ens hem convertit en un component important de la seva dinàmica ecològica, ens agradi o no. Som part de la naturalesa i no una cosa aliena. Podem escollir entre gestionar la muntanya, o abandonar-la a la seva sort. Dit d’una altra manera, les cada vegada més recurrents i severes pertorbacions (incendis, sequeres, plagues…) s’encarregaran de reestructurar aquells ecosistemes que no gestionem nosaltres de manera ordenada i sosteniblement. És cert que la naturala no ens necessita, però nosaltres a ella sí. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesVíctor Resco de Dios, Professor d’Incendis i Canvi Global a PVCF-Agrotecnio, Universitat de Lleida i Daniel Moya Navarro, Professor Contractat Doctor i Investigador a grup Ecofor, Universitat de Castella-la Manxa
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
