THE CONVERSATION
L’‘efecte Roseto’ o com les relacions socials beneficien la salut
Iker Badiola, Universitat del País Basc / Euskal Herriko UnibertsitateaRoseto és un petit poble de l’estat de Pennsilvània, als Estats Units. El nucli urbà va ser fundat en la seva totalitat per immigrants italians originaris d’una petita localitat italiana situada als peus dels Apenins anomenada Roseto Valfortore.
A finals del segle XIX, el poble italià va experimentar un gran flux migratori i els rosetians es van escampar per tot el món. Un grup molt important va emigrar a l’estat de Pennsilvània amb la intenció de treballar prop d’una pedrera de pissarra. Amb el pas dels anys, els rosetians van fundar tot un poble, que van anomenar Roseto, en homenatge als seus orígens.
A mitjans del segle XX, Roseto era un poble nord-americà com qualsevol altre. Entre altres serveis, tenia un metge. Va ser aquest metge qui va alertar el doctor Stewart Wolf (fet i fet un dels pares de la medicina psicosomàtica) d’un fet peculiar que s’esdevenia a Roseto: els rosetians amb prou feines tenien malalties cardiovasculars.
A la recerca del secret dels rosetians
Als anys cinquanta, entre les primeres causes de mort als Estats Units hi havia les malalties cardiovasculars. En canvi, en aquest petit poble a l’estat de Pennsilvània no es tractava la gent per aquest tipus d’afeccions.
El doctor Wolf va començar a estudiar la població de Roseto tenint en compte paràmetres mèdics. Al principi, va fer hipòtesis sobre uns presumptes hàbits alimentaris propis d’una comunitat mediterrània que els beneficiaria respecte a la població americana, que s’alimentava amb una dieta basada en sucres i proteïnes, però la hipòtesi va ser rebutjada. Els rosetians havien adquirit els hàbits alimentaris propis de la societat americana i fins i tot en els apunts del doctor Wolf s’observava que l’hàbit del tabaquisme estava molt estès entre la població, fet que havia de perjudicar seriosament la salut cardiovascular dels rosetians.
Una vegada descartada aquesta hipòtesi, la següent suposició es va dirigir al fons genètic dels rosetians. Però a l’estudiar la incidència de les malalties cardiovasculars en altres rosetians que no residien a la població també es va rebutjar aquesta hipòtesi. Aquells que residien en altres parts dels Estats Units tenien malalties cardiovasculars amb la mateixa incidència que els altres nord-americans.
El següent estudi es va centrar en l’anàlisi de la zona geogràfica, però poblacions limítrofes com Bangor o Nazareth tenien les mateixes taxes d’incidència que les altres poblacions dels Estats Units.
El doctor Wolf va comptar amb la col·laboració del sociòleg John Bruhn, que va resultar ser vital en l’esclariment del misteri de Roseto. Tots dos van observar que els rosetians havien construït una comunitat molt cohesionada.
Tots s’ajudaven mútuament; en una població de tot just dos mil habitants hi havia vint-i-dues organitzacions cíviques. Les cases on convivien tres generacions eren inusualment freqüents. Els diumenges tot el poble es congregava a la parròquia Nostra Senyora del Mont Carmel per celebrar conjuntament la missa. Es potenciava sobre manera l’igualitarisme i els més afortunats ajudaven els més desfavorits. En definitiva, el sentiment de comunitat era extremadament extraordinari per a una comunitat establerta en un país on es prioritzava molt l’individualisme.
Soledat i cortisol
Avui dia sabem que la soledat que evitaven els rosetians augmenta els nivells d’estrès, el gran mal dels països desenvolupats. L’estrès augmenta al nostre cos l’hormona cortisol. Aquesta és produïda per la glàndula suprarenal i prepara l’organisme per a moments en què hem d’accelerar la nostra activitat metabòlica en resposta a condicionants externs. Però l’exposició constant dels teixits al cortisol provoca l’increment de la pressió arterial i la depressió del sistema immune, que acaba desembocant en malalties cardiovasculars.
Els rosetians ens van oferir un bonic experiment, amb què van demostrar la naturalesa grupal de l’ésser humà. Ens van ensenyar que l’‘Homo sapiens’ és un animal social, en contra de les noves tendències individualistes que s’imposen als països desenvolupats.
La versió original d’aquest article va ser publicada al Quadern de Cultura Científica Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Iker Badiola, professor en el Departament de Biologia Cel·lular, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
