La ciència ciutadana que permet mesurar temperatures mínimes de rècord
Andrés Merino, Universitat de Lleó
A la península Ibèrica, durant els últims anys i de forma recurrent, sentim parlar de rècords meteorològics, que tal o tal paratge, localitat o província ha batut un rècord en la temperatura més alta. Poden resultar estranyes, per tant, les notícies sobre registres de temperatures mínimes extremes que estan apareixent aquests dies en els mitjans de comunicació.
En primer lloc, s’ha d’assenyalar que aquests registres de mínimes no s’han de relacionar amb el canvi climàtic. L’estudi i monitoratge del canvi climàtic, natural o antropogènic, es basa en l’anàlisi de llargues sèries de dades i no en registres puntuals o valors rècord.
A més, és necessari conèixer les característiques dels paratges on s’han registrat aquestes temperatures per entendre per què no és tan estrany que es produeixin aquests registres en les nostres latituds.
Les estacions meteorològiques registren regularment diferents variables com la temperatura. La de la imatge és a Prado Veneiro i és de l’associació Noromet.
Temperatures mínimes, no sempre en altitud
En aparença, es podria esperar que aquests registres es donessin als cims més alts dels sistemes muntanyosos, ja que habitualment les temperatures descendeixen a mesura que es guanya altitud. Però l’excepció a aquesta regla general passa quan apareix el fenomen meteorològic conegut com a inversió tèrmica.
Les inversions tèrmiques es produeixen amb temps estable, vents suaus i absència de radiació solar. En aquestes condicions, l’aire fred, més dens, es diposita a la superfície, de manera que serà a les zones deprimides o enfonsades on es registrin les temperatures més baixes.
El fenomen es pot observar freqüentment en les nostres latituds durant els mesos hivernals, quan no és estrany obtenir temperatures mínimes més baixes als altiplans que als cims dels sistemes muntanyosos.
Les piscines d’aire fred
Quan aquestes depressions del terreny són tancades i se situen en entorns on es produeixen fortes inversions tèrmiques, l’aire fred descendeix cap al fons de la depressió i pot formar una piscina d’aire fred o CAP (cold-air pool en la bibliografia anglesa). Les temperatures a què es poden arribar a l’interior d’aquestes depressions poden ser molt inferiors a les de les zones adjacents o circumdants.
En la nostra geografia, aquestes depressions (dolines, poliens) solen estar associades a zones calcàries, on els processos càrstics dissolen la calcària mitjançant fenòmens erosius relacionats amb l’aigua i la neu.
Externament, una de les principals manifestacions del modelatge càrstic són les depressions geològiques. Aquestes depressions són abundants en els sistemes muntanyosos calcaris de la península Ibèrica, en què destaca el massís dels Picos de Europa, a la serralada Cantàbrica.
Una de les depressions més rellevants als Picos de Europa és la Vega de Liordes, situada al Massís Central, a la província de Lleó.
Localització de la Vega de Liordes en un mapa topogràfic de l’IGN, entre les poblacions de Posada de Valdeón (Lleó) i Fuente Dé (Cantàbria). Es tracta d’una depressió glaciocàrstica de grans dimensions (uns 700000 m² ) situada a una altitud de 1800-1850 metres, envoltada de parets calcàries que arriben a cotes de 2200-2400 metres d’altitud.
Estacions meteorològiques en llocs clau
El comportament tèrmic d’aquests paratges ha passat inadvertit durant molts anys a la península Ibèrica. Els pioners en el monitoratge d’aquests llocs a Espanya han sigut, precisament, persones aficionades a la meteorologia. A través d’associacions o de projectes particulars, han finançat i instal·lat instrumentació meteorològica fiable i calibrada que permet, des de fa molt pocs anys, comptar amb dades d’aquests espais tan peculiars.
Un dels millors exemples és l’estació meteorològica que l’associació meteorològica ACAMET va instal·lar a la Vega de Liordes l’any 2019, a 1820 m d’altitud.
Fins aquesta data, la temperatura mínima absoluta registrada per una estació meteorològica a Espanya va ser de -32,0°C a l’estany Gento (Lleida), el 3 de febrer de 1956. Actualment, aquest registre ha sigut àmpliament superat: la matinada del 7 de gener del 2021, l’estació de la Vega de Liordes va registrar -35,8°C.
La vigília, el 6 de gener del 2021, també durant la matinada, també es va arribar a una temperatura de -34,1°C a Clot del Tuc de la Llança, un paratge de característiques geològiques similars situat al Pirineu lleidatà.
L’alba del 7 de gener del 2021 va ser especialment freda a la serralada Cantàbrica. Així ho reflecteixen els registres a què van arribar la xarxa d’estacions de l’associació NOROMET, que destaquen els gairebé -30°C en un punt de la comarca lleonesa de Babia, a només 1200 metres d’altitud.
Dades de gran valor científic
Per als escèptics que dubten sobre la validesa d’aquestes dades, s’ha de remarcar que aquestes instal·lacions compleixen tots els requisits marcats per l’OMM (Organització Meteorològica Mundial) i que es mantenen i calibren amb regularitat.
L’estació de la Vega de Liordes disposa de diversos sensors de temperatura que, quan les condicions meteorològiques ho permetin, es podran recollir per validar-ne els registres.
En l’actualitat, com s’ha pogut veure en aquest episodi hivernal, diverses associacions i aficionats a la meteorologia estan contribuint, de forma altruista, a l’estudi, monitoratge i posada en valor de tota mena de paratges situats dins de la geografia espanyola que presenten singularitats meteorològiques o climàtiques ressenyables. Aquestes dades tenen un gran valor científic i contribueixen a la millora de l’observació meteorològica. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesAndrés Merino, investigador en Meteorologia i Climatologia, Universitat de Lleó
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
