Memòria democràtica
Identifiquen 51 persones de fosses comunes de la Guerra Civil a Terrassa
El treball reconeix almenys dues fosses i revela que entre juliol del 1936 i gener del 1939 hi van ser enterrades com a mínim 263 víctimes
Un estudi sobre diverses fosses comunes de la Guerra Civil al cementiri municipal de Terrassa (Vallès Occidental) ha aconseguit identificar un total de 51 persones que fins ara no havien sigut identificades o no constaven com a enterrades en aquestes fosses.
Aquesta és una de les dades més destacadas de l’obra portada a terme per Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), presentada a l’Arxiu Històric de Terrassa.
L’estudi recull els resultats de la recerca documental realitzada sobre les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la fossa comuna del cementiri municipal, conegut durant aquella època com ‘Cementiri Nou’.
El treball identifica almenys dues fosses i revela que entre juliol del 1936 i gener del 1939 hi van ser enterrades com a mínim 263 víctimes relacionades amb el conflicte, 194 de les quals s’han identificat, és a dir, el 73,7%.
263 víctimes entre dos moments de la Guerra Civil
La recerca classifica aquestes 263 víctimes entre dos moments de la Guerra Civil.
D’una banda, al principi del conflicte es van enterrar 175 víctimes de l’onada de violència revolucionària i cap al final es va donar sepultura a soldats ferits al front i posteriorment morts a l’hospital militar de Terrassa, fins a un total de 88.
A l’obra es revelen prou indicis per afirmar que s’han pogut identificar 51 noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general.
L’estudi conclou que l’exhumació no és necessària per diversos motius: la majoria de víctimes ja van ser exhumades el 1941, les fosses van ser reutilitzades posteriorment i, de fet, no s’ha pogut concretar la seva ubicació exacta.
L’Ajuntament de Terrassa va subvencionar aquest treball amb 3.000 euros procedents d’una aportació del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, rebuda a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Notícies relacionadesLa regidora de Memòria Històrica de l’ajuntament vallesà, Ona Martínez, ha comentat que l’estudi pretén, d’una banda, «avançar cap al ple coneixement dels fets relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme» i, a més, «fer justícia a les víctimes, tant del període bèl·lic com de la repressió que va venir després».
Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Investigació al gegant asiàtic La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu
- Millora de les previsions Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici
- Energia solar Endesa vol «seguretat jurídica» davant l’oposició a les renovables
- Sector immobiliari Catalunya impedirà utilitzar el lloguer de temporada per eludir el límit de preus
- Inflació La meitat dels espanyols han reduït el consum d’energia i aigua