Estudiants de la UPC de Terrassa creen un sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits
Es tracta d’un projecte que millora la resolució de les imatges captades pels satèl·lits, permet unes connexions més accessibles i evita el consum de combustible fòssil

Set estudiants del màster en Enginyera Aeronàutica de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Vallès Occidental) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), han creat un sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits que operen en òrbites baixes.
Es tracta d’un projecte que millora la resolució de les imatges captades pels satèl·lits, permet unes connexions més accessibles i evita el consum de combustible fòssil i l’acumulació de residus espacials, un dels reptes de la indústria aeroespacial, segons ha informat la UPC aquest dilluns en un comunicat.
D’altra banda, els alumnes del màster han impulsat una ‘start-up’, anomenada Kreios Space, la primera a Espanya d’aquest tipus, i preveuen introduir el sistema al mercat a través de l’empresa.
Rebaixar el combustible fòssil
L’objectiu és fabricar, a mitjà termini, un propulsor totalment elèctric basat en una nova tecnologia anomenada Air-Breathing Electric Propulsion (ABEP), que genera energia gràcies als motors de font d’helicó (HPT), segons ha indicat la universitat.
En l’actualitat, per poder mantenir-se en òrbita, els satèl·lits utilitzen molta quantitat de combustible fòssil, cosa que provoca que moltes missions siguin inviables a causa del seu cost, segons ha indicat la universitat, que ha afegit que «si aquests satèl·lits no necessitessin combustible, les missions en òrbites molt baixes serien possibles».
El projecte ha guanyat el programa UPC Space Santander Explorer, al qual s’han presentat 50 participants, i ha resultat segon classificat entre 40 equips europeus en la categoria d’estudiants del Hackaton Galactica, així que han obtingut un premi de 5.000 euros.
L’equip, integrat per Max Amer, Adrià Barceló, Iker Blanco, Francisco Boira, Francisco Bosch i Jan Mataró i Adrián Senar ha garantit que el sistema es pot adaptar també a satèl·lits petits i el cost varia entre els 40.000 euros dels més senzills fins als 200.000, segons el pes i el temps de vida de les missions.
Notícies relacionadesL’objectiu és disposar del primer prototip el 2022 i que el sistema sigui plenament factible el 2023.
Més notícies de Terrassa
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- ASSUMPTES PROPIS Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"
- FICAR LA POTA La Kiss Cam i el judici final
- Una Alemanya heroica resisteix i jugarà contra Espanya
- MotoGP Márquez torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia
- ESCALADA Alberto Ginés frega el cel amb una plata a la Copa Mundial