L'altre 'mercat de la misèria' que sobreviu enquistat a Terrassa

Imad deambula pel passatge comercial del barri de Ca n’Anglada de Terrassa (Vallès Occidental) amb unes sabatilles de futbol sala groc fosforescent que li pengen de la mà dreta. “Em passejo a l’espera que algú em pregunti quant costen”, explica aquest jove marroquí de 28 anys.

Imad, com desenes de venedors ambulants –segons el mateix Ajuntament de Terrassa hi ha dies que arriben al centenar–, passa els dies al mercat de 17.00 a 21.00 h per provar de donar sortida als objectes que durant el matí o el dia anterior ha rescatat de les escombraries. “Normalment vaig a plaça Espanya, a Barcelona, que és on més producte hi trobo. Al final del dia, a tot estirar, guanyo 10 o 15 euros; hi ha dies que només 2”.

Rellotges, sabatilles, samarretes, pantalons, carregadors per al mòbil, cinturons, collars, telèfons mòbils, una gorra de Mickey Mouse o una olla de pressió són alguns dels productes que els transeünts poden adquirir. Es tracta del mercat il·legal de Terrassa, l’altre ‘mercat de la misèria’ que sobreviu enquistat a la capital vallesana després de la desaparició del ‘mercat de la misèria’ barceloní el mes de març passat.

Falta d’alternatives reals

Fa anys que el mercat està ancorat al barri. Des del’Associació de Veïns de Ca n’Anglada afirmen que fa temps que protesten a la Policia i al consistori. “Estem en contra, el que es ven al mercat ambulant no passa cap control i moltes vegades surt directament de les escombraries. Sabem que és gent que no té recursos, però cal buscar alternatives reals”, explica Carlos Marín, secretari de l’associació.

Mokhtar també es mostra crític amb el mercat ambulant. Va arribar a Terrassa el 2005, quan va adquirir la Cafeteria Restaurant Soraya, situada en una de les boques d’entrada del passatge Comercial i la terrassa de la qual és a penes a un metre de distància dels primers llocs del ‘mercat de la misèria’.

“Truco cada dia a la Policia: no m’agrada tenir-lo tan a prop del negoci”, expressa Mokhtar mentre assenyala, indignat, un dels cartells que l’Ajuntament va col·locar al passatge anunciant la prohibició de la venda ambulant.

Lluïsa Melgares (Tot per Terrassa), regidora del districte i 3a tinenta d’alcalde de l’Ajuntament, explica que l’anterior govern municipal va provar d’eliminar el mercat des “del vessant social”. “Es van fer batudes perquè els venedors assistissin als Serveis Socials, per ajudar-los des d’allà i conèixer si acudien (al mercat) per motius de pobresa. La majoria no hi van assistir i, dels que hi van assistir, hi havia qui ja percebia ajuts o que al matí treballava d’una altra cosa i a la tarda acudia al mercat. Per a alguns és més una manera de trobar-se, de socialitzar,” afirma Melgares.

Tot i que no tots volen ser al mercat.“M’odio a mi mateix per fer això, però ara no tinc cap altra opció”, afirma Imad. El 2017, va arribar a Europa en pastera des de Líbia. Llavors va intentar demanar asil com a refugiat, però no té dret a això al ser originari del Marroc, ja que, per ser considerada refugiada, la persona en qüestió ha d’haver abandonat el seu país per “temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual” (ACNUR), i Imad no compleix els requisits.

Des d’Itàlia i sense papers va viatjar a França, després a Bèlgica, a Holanda, a Alemanya i, finalment, a Espanya. Va arribar a San Isidro de Níjar (Almeria), on va treballar als hivernacles durant sis mesos, fins que va decidir traslladar-se a Terrassa. Ara, afirma esperarconvalidar un títol universitari en Ciències Econòmiques i regularitzar la seva situació.

El futur del mercat

El juny de 2018, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar, per unanimitat, la creació d’una taula de treball per al projecte‘Futur Ca n’Anglada 2030’, que es va constituir l’octubre del mateix any. Un dels projectes principals ésl’“eliminació del mercat il·legal”,amb data inici per al març de 2019.

La primera mesura programada és la continuació del control policial, una cosa que Imad reconeix patir sovint. “La policia passa molt i, llavors, toca córrer perquè si t’agafen, et multen”, explica Imad, que també afirma somrient que a ell mai l’han aturat perquè sap passar desapercebut. Certament, vestit amb una samarreta de màniga curta, unes bermudes rosades i una motxilla negra a l’esquena semblaria un universitari més.

Després d’esgotar la via social, el nou consistori planteja altres fórmules “perquè el mercat ha d’extingir-se”, sentencia Melgares. Des de l’Ajuntament apunten a implantar presència policial diàriament. “És cert que ara tenim manca d’efectius, però quan surtin els nous agents, que ara estan a l’acadèmia, seran destinats allà”, explica Lluïsa Melgares. En el dia d’avui, malgrat la vigilància policial actual, Imad i els seus amics venedors asseguren que continuen anant diàriament al mercat perquè no tenen res més.

El mateix programa proposava desenvolupar, entre els mesos d’abril i maig de 2019, “un projecte per crear un mercat social de venda d’articles de segona mà reciclats”.Melgares comenta que es va plantejar traslladar els venedors a un mercat de segona mà que ja funciona a Terrassa, el de les Puces, però també afirma que, ara per ara, es desestima la idea ja que els venedors “haurien de canviar el tipus de producte” amb el qual comercien. 

En la mateixa línia s’expressa Carlos Marín: “Creiem que aquest mercat de segona mà que es proposa continuarà sense complir garanties de sanitat i que és precaritzar una situació. Sense una alternativa real, aquestes persones mai sortiran d’aquesta situació”.

Un projecte que “va molt lent”

“Mai compro res, tot és vell i en mal estat”,afirma Yassine, un algerià de 38 anys que passa pel ‘mercat de la misèria’ de Terrassa. Segonsl’Associació de Veïns de Ca n’Anglada, els productes del mercat no són l’únic element antiquat del barri. Alguns edificis de la zona nord del barri porten anys deteriorats, per això l’Ajuntament va idear un pla d’esponjament amb el qual està previst que ensorrin 9 edificis i reallotgin els veïns.

A més, un diagnòstic realitzat per la Diputació de Barcelona i encarregat pel mateix Ajuntament arran de la constitució de la taula de treball, explica que el parc de vivendes és “antic” i que “hi ha notables deficiències”: edificis apuntalats, aluminosi o edificis amb gent gran sense ascensors.

Tot i que ja s’han esfondrat 5 edificis, no hi ha data per als altres 4. “El projecte va avançant, però va molt lent. Això hauria d’haver anat més de pressa, però anem amb retard”, comenta Marín. Des de l’associació de veïns destaquen dos motius pels quals el pla va més lent de l’esperat: ocupacions a les vivendes a esfondrar i falta de pisos de lloguer social per ubicar-hi els llogaters.

“Dels 4 blocs que queden, un està a punt de ser enderrocat. Falta trobar pis per a una família”, assenyala Melgares, que també es mostra crític amb la Generalitat, a la qual reclama responsabilitats per la falta de vivendes. Vinculat al pla d’esponjament, el programa per eliminar el mercat il·legal també planteja aprofitar l’espai obert que hi ha entre el passatge Comercial i el passatge de la Pudència, perpendiculars entre ells, per donar nous usos al terreny i afavorir la cohesió al barri. Tot i que, ara per ara, no hi ha cap pla en marxa i, segons expliquen des de l’Ajuntament, s’ha encarregat el projecte a una empresa externa per “saber què fer”.

El preu del barri

Rashid, que va arribar al barri de Ca n’Anglada a finals de 2001, també reclama més lloguers socials que donin sortida a les condicions precàries d’alguns veïns. Afirma que té 49 anys, però les arrugues de la cara i una boca esdentegada el fan semblar molt més gran. “No tinc permís de treball i sobrevisc fent nyaps. Jo encara tinc sort i només comparteixo pis amb el meu germà, però calen més vivendes socials perquè hi ha molta gent vivint en un mateix pis que no poden permetre’s més”, explica aquest paleta ocasional.

És el cas d’Imad, que comenta que conviu en un local ocupat amb “8 o 10 persones”.“No sé quants som, la gent se’n va i n’arriben de nous, no hi conec ningú”, expressa el jove. Segons les últimes dades publicades per l’Ajuntament, elpreu mitjà del lloguer a Ca n’Anglada és de 645 euros, el més baix de la ciutat. També el valor cadastral mitjà de les vivendes és baix, un 64% menys que al Barri Centre, segons dades publicades pel consistori. Amb aquests preus “es configura un efecte crida per a les persones de nova immigració”, relata la diagnosi encarregada per l’Ajuntament.

Un altre element de l’“efecte crida” és el parentiu o amistat que vincula nouvinguts amb veïns del barri. 13.410 persones viuen a Ca n’Anglada,un 33,58% de les quals són migrants. “Vaig venir a Terrassa fa dos mesos perquè coneixia gent que hi viu. Al principi ningú d’Espanya m’ajudava, així que vaig venir amb alguns amics que em van acollir”, explica Imad mentre apunta cap a uns companys venedors.

Notícies relacionades

«Preservem la Mola»: 2.000 persones demanen a Change.org conservar el seu restaurant

Detenen un home per dos atracaments a gasolineres de Terrassa utilitzant un ganivet

Imad reconeix que tampoc va ser una “gran solució”, perquè “odia” no poder tenir un pis en condicions, tot i que es mostra molt agraït amb Andreu, el seu treballador social, a qui qualifica com “una bona persona”. “Quan regularitzi la meva situació, me n’aniré. Vull estudiar una mica més, un grau superior d’Economia que m’ajudi a descobrir alguna inversió al mercat europeu per ser el nou Bill Gates,”fa broma Imad mentre riu, encara amb les sabatilles cridaneres a la mà.

Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA