Minyons de Terrassa es prepara per a un inèdit 2 de 10 amb folre, manilles i puntals

Les colles tanquen una temporada en la que s'ha trencat el sostre casteller. Quatre colles han descarregat castells de 10 i tres han coronat un 3 de 10 i un 4 de 10 a la mateixa diada. Superats tots els pronòstics, Minyons de Terrassa, la Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca i la Jove de Tarragona, al costat d'altres amb reptes més modestos però en ascens, fan balanç de la temporada.

Tots apunten que els èxits a les places són la consecució lògica de l'establiment de la cultura de l'assaig regular, un increment dels membres a les colles i de l'interès creixent pel fet casteller. A més, comparteixen que l'univers casteller constantment explora límits i els reptes del futur són ara difícils de preveure.

Repassant la temporada, una de les primeres fites que es van aconseguir va arribar amb el Concurs de Castells de Tarragona que, per vuitè cop consecutiu, es va endur ‘in extremis’ els Castells de Vilafranca, que ja acumulen onze victòries al seu palmarès.

Des de feia temps, la Colla Vella dels Xiquets de Valls buscaven trepitjar els talons als Minyons de Terrassa i, sobretot, a Vilafranca. Finalment, la passada diada de Santa Úrsula els van acabar usurpant la millor actuació de la història del món casteller, amb un 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 10 amb folre i manilles, i el 4 de 9 sense folre, tots descarregats.

Poques setmanes després, els Minyons de Terrassa escrivien una nova pàgina a la història en coronar la millor actuació de tots els temps si es comptabilitza també la ronda de pilars. Els de la camisa malva van aixecar un imponent 3 i 4 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i l’agulla i el pilar de 8.

La temporada també ha portat una nova colla de 10, la Jove de Tarragona, que va descarregar un 3 de 10 a l'octubre a la plaça Vella. Els Castellers de Sants s'han consolidat com a colla de gamma extra, mentre que els Capgrossos de Mataró han tancat una temporada en la que s'han fet seus els castells de 8 i els de 9 bàsics i fixen ara la mirada també cap a la gamma extra.

Els Castellers de Badalona han passat a ser colla de vuit, els Xiquets de Reus i els Nens del Vendrell també s'han consolidat com a colles de 9 i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han fet seus els bàsics de 8. Un mosaic d'èxits que és només la punta de l'iceberg.

MINYONS DE TERRASSA: REPTES MAJÚSCULS

Els Minyons de Terrassa se senten “contents i orgullosos” de la temporada que han fet. El cap de colla, Albert Pérez, destaca el punt d'inflexió que suposa la diada de Les Santes de Mataró, on els egarencs van aconseguir descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles i van fer “el canvi de xip per portar els castells de gamma extra fins al final”. La colla també té un molt bon record de la diada de Sant Fèlix, en la que van carregar el 3 de 10 amb folre i manilles i van descarregar el 5 de 9 amb folre i manilles.

El cap de colla, no obstant, destaca per sobre de tot l'última diada dels Minyons. L'única espina que els va quedar va ser el 2 de 8, que va quedar en un intent, un dels reptes que reprenen per a la temporada que ve, juntament amb el 4 de 9 sense folre.

En ment també està un castell inèdit, el 2 de 10 amb folre, manilles i puntals. “L'hem pensat i l'hem dissenyat. Ara falta veure si l'estructura pot aguantar”, explica Pérez.

Amb tot, els Minyons no són partidaris de qualificar d'històriques les diades amb bones actuacions perquè entenen que els castells no es poden puntuar. Aquesta és, de fet, la raó que sempre donen a l'hora de declinar la invitació que, cada dos anys, els arriba per participar al Concurs de Castells. “És poc important, perdem l'estona valorant quina és la millor diada”, explica Pérez. El cap de colla és més partidari de “quedar-se amb els grans castells que s'estan fent a totes bandes, i no només per part de les grans colles”.

LA VELLA: UNA TEMPORADA RODADA

Per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat una temporada de color rosat. “És una evolució molt bèstia, hem passat de fer un castell de 10 pisos per temporada a fer-ne set en total, entre carregats i descarregats”, explica el cap de colla, Manel Urbano.

D'aquesta temporada Urbano es queda amb dos moments memorables, el regust agredolç que els va deixar el Concurs i poder-se treure l'espina a la jornada pletòrica de Santa Úrsula.

Ara la Vella afronta un punt d'inflexió amb el relleu del cap de colla. “Sis anys ja és suficient i allargar més temps no seria bo per a ningú, s'entra en rutines i fan falta idees noves”, assegura Urbano. “La colla està forta de salut i és el moment per al canvi”, afegeix. Urbano té clar el consell que li donarà al seu substitut: “les excuses no valen, quan les coses no surten sempre bé cal treballar amb ganes per trobar les solucions”.

Padrina dels castellers de Hangzhou, la primera colla estrangera a actuar al Concurs de Tarragona, la Vella de Valls ha experimentat en els últims anys una de les evolucions més ascendents que pot arribar a fer una colla, fins a situar-se entre les millors.

“Hem evolucionat tots, jo he viscut moltes vivències personals que segurament m'ajudaran molt a la meva vida”, confessa el cap de colla. “On arribarà tot això no se sap, dependrà de les ganes de seguir fent castells i de la gent a assaig”, apunta.

CASTELLERS DE VILAFRANCA: EXPERIÈNCIA I DISCIPLINA

Els Castellers de Vilafranca han aconseguit aquesta temporada una nova fita al seu historial, guanyar el Concurs de Castells de Tarragona per vuitena vegada consecutiva i la 11ª a la seva història. La colla atribueix la consecució de tantes diades històriques a dos motius, l'experiència i una nova cultura d'assajos.

El cap de colla dels Verds, Toni Bach, assegura que la llarga trajectòria de molts castellers que porten 20 anys al grup s'ha traduït en un nivell més elevat a l'hora de sortir a plaça. Al mateix temps, considera fonamental el canvi de mentalitat en la planificació de la temporada, ja que ara les colles assagen tres dies a la setmana durant vuit mesos a l'any, mentre que abans ho feien menys dies i pocs mesos.

Per a Bach, les fites que han aconseguit aquest any els Verds, la Vella de Valls i els Minyons “no duraran massa” i vaticina que els castells de la propera temporada seran de major envergadura. En aquest sentit, recorda que els de Vilafranca van trigar 15 anys a descarregar el primer castell de 10, que van aixecar per primera vegada el 1998, i celebra que actualment estructures com el 3 de 10 ja s'aconsegueixen amb certa “normalitat”.

Ara que aquest castell està consolidat en la programació de diverses colles, Bach preveu que cada vegada serà més habitual veure d'altres grans castells nets, com el 3 de 9, el 4 de 9 o la torre de 8, així com també la torre de 9 amb folre. A la vegada, confia que properament les colles començaran a treballar els castells de 10 sense manilles, mentre considera “complicat” poder aixecar torres d'11 pisos. “Però no seré jo qui digui que és impossible”, afegeix.

LA JOVE DE TARRAGONA: TREU UN 10

El nom de la ciutat de Tarragona s'ha tornat a escoltar aquesta temporada gràcies al magnífic paper de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Va quedar segona al Concurs i ha estat la quarta formació a descarregar el 3 de 10 aquesta temporada, en la que també s'ha fet seu el 3 de 9 amb el pilar.

“Hem acabat la temporada amb moltes ganes de tornar a començar la propera”, afirma el vicepresident de la Jove de Tarragona, Dani Milà. “Però a vegades no cal mirar sempre tan amunt, sinó també fer-ho cap al costat, es tracta de fer castells i divertir-nos”, apunta Milà.

A la projecció aconseguida a Tarragona també hi ha contribuït una petita colla de barri fundada el 1990. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han protagonitzat una temporada de rècord, amb una evolució que mereix una menció especial. Ja comencen a dominar els bàsics de 8 i aquest novembre van aconseguir carregar per primera vegada el pilar de 7 amb folre, una fita sorprenent per tancar un gran any.

CAPGROSSOS DE MATARÓ: CONSOLIDAR ELS GAMMA EXTRA

Els Capgrossos de Mataró han tancat una temporada en la que han consolidat els castells de 8 i els bàsics de 9, unes construccions en les que fins ara eren “irregulars”, segons Meva Castellví, cap de la colla. Ara, el repte principal per a ells és atrevir-se a “apostar per la gamma extra”.

Segons explica Castellví, globalment els castells tanquen una temporada en la que s'ha pujat “molt” el nivell i en la que la majoria de colles ha fet la “millor actuació de la seva història”. El secret per a la cap de colla és que els castells s'han globalitzat perquè estan sota el focus mediàtic. En paral·lel, la temporada també ha coincidit amb un any de concurs i amb un increment dels assajos i el compromís de tots els membres.

CASTELLERS DE SANTS: L'ESTIL BORINOT

Els Castellers de Sants són una colla de gamma extra des de no fa molts anys. Nascuda lluny del tradicional bressol castellera, són una colla familiar fidel a un model basat a avançar a poc a poc, consolidant les construccions de l'any anterior i marcant reptes assumibles cada temporada. Així, segons explica el cap de colla, Pau Camprovin, una vegada van consolidar la gamma bàsica de 9, van estrenar el primer castell de gamma extra.

Assagen dues vegades per setmana, més una trobada més tècnica per a l'estructura de pilars, sota el lema “treball de formiga, força d'elefant”. “La nostra idea és que el treball que fan poques persones genera resultats espectaculars”, explica Camprovin.  

La clau de l'èxit es troba a no fixar-se objectius “ambiciosos” per aconseguir l'èxit “ràpidament”, sinó amb moderació. Amb tot, formen part d'un univers casteller que explora els límits i els Castellers de Sants constaten “molta potencialitat”.

XICOTS DE VILAFRANCA: INCREMENTAR LA COLLA

Des dels Xicots de Vilafranca, la cap de colla, Aina Mallol, assenyala la incorporació de gent a les colles com a clau per a la progressió que s'ha viscut en els últims anys. Aquest factor, que defineix com un “canvi d'estil” intern, és el que considera bàsic per haver aconseguit els resultats d'aquest últim any, tant en el seu grup com en d'altres colles. “Plantejar-se grans reptes no tindria sentit si les colles no incrementéssim el volum”, afegeix.

En el cas dels Xicots, el repte aconseguit ha estat carregar el primer 4 de 9 amb folre i descarregar el 5 de 9 i la torre de 9 folrada en una sola diada. Haver firmat la millor actuació de la seva història és un èxit que Aina Mallol interpreta com un “reflex” dels assajos i assegura que tot parteix de la constància de la colla portes endins. “El secret és coure-ho a casa per poder ensenyar-ho després fora”, emfatitza.

Per un altre costat, Mallol aplaudeix que colles com la que ella lidera hagin guanyat visibilitat als mitjans de comunicació, on assegura que cada vegada poden fer-se notar més i explicar el “valor” dels seus castells.

Al mateix temps, lamenta que el Concurs de Tarragona sovint es focalitzi en les actuacions de la jornada de diumenge, però assegura que la competició del dissabte és “ideal” per a colles com els Xicots perquè poden competir “cos a cos” amb grups del mateix nivell.

UN SOSTRE QUE SEMPRE SE SUPERA

Per a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya és el moment “més feliç” de la història dels castells, no només pel ressò mediàtic que se centra en les colles grans i les “animalades” de castells que fan, sinó també per la resta de colles, ja que el nivell en general “ha pujat”, segons exposa el president, Jordi Grau.

Els Castellers de Badalona han passat a ser colla de 8, els Xicots de Vilafranca han aconseguit descarregar castells de 9 i ja són quatre les colles que fan castells de 10 pisos. “Tantes vegades s'ha dit que no se superaria el sostre, que ja no m'atreveixo a dir res!”, diu Grau.

La Coordinadora sap que les colles estan il·lusionades pensant en la temporada que ve. “I volem augmentar-les fent nous reptes, però també es tracta de mantenir-se, això ja té mèrit, tal com està el nivell”, afegeix.

Notícies relacionades

«Preservem la Mola»: 2.000 persones demanen a Change.org conservar el seu restaurant

Detenen un home per dos atracaments a gasolineres de Terrassa utilitzant un ganivet

Les colles preparen millor els assajos i això fa que els castells evolucionin. En matèria de prevenció i seguretat, el casc casteller compleix el seu desè aniversari. Des que es va implantar no s'ha registrat cap lesió greu de traumatisme cranial. Malgrat tot, d'estudis de prevenció “no en parem de fer”, explica Grau.

Més notícies de Terrassa