Open de Tennis dels EUA

Djokovic buscarà la glòria contra Medvedev

  • El número u guanya Zverev en cinc sets i jugarà amb el rus la final que li separa del Grand Slam i del seu 21 gran

  • «Posaré cor, ànima, cos i cap», avisa, «tractaré el pròxim partit com si fos l’últim de la meva carrera»

Djokovic buscarà la glòria contra Medvedev

EFE

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

La història és ja, ara sí, a només un pas. Novak Djokovic juga aquest diumenge a l’Open dels Estats Units el seu 31 final en un gran després de treure’s contra Alexander Zverev l’espina de Tòquio i imposar-se en un partit a cinc sets (4-6, 6-2, 6-4, 4-6 i 6-2).

No és una final més. El duel contra Daniil Medvedev, el número dos del món, que es va desfer en tres sets del canadenc Felix Auger-Aliassime (6-4, 7-5, 6-2) ni tan sols és com les 20 anteriors que ha guanyat el número u del món. Aquesta li obre les portes de la glòria total: el Grand Slam, Austràlia, Wimbledon, Roland Garros i els Estats Units el mateix any, una gesta que cap home ha aconseguit des que ho ho va fer el 1969 Rod Laver, que ahir va ser testimoni directe del partit a Arthur Ashe.

El triomf a més el posaria al marcador de grans per davant de Roger Federer i Rafael Nadal, els altres dos mestres amb qui ha dominat els últims tres lustres del tennis.

«Posaré el meu cor i la meva ànima i el meu cos i el meu cap», deia Nole a la pista després d’assegurar-se la final. «Tractaré el pròxim partit com si fos l’últim de la meva carrera».

La fortalesa mental

Aquest és la fam de Djokovic, encara voraç als 34 anys. I així ho va mostrar contra Zverev. Va ser l’alemany que en els Jocs Olímpics va trencar les seves possibilitats d’elevar encara més la gesta i igualar l’inigualat Golden Slam que Steffi Graf va aconseguir el 1988 amb els jocs de Seül, però aquest divendres a Arthur Ashe s’ha venjat.

No ha sigut fàcil. El número 4 del món i or olímpic sap com plantar cara a Nole. De fet va arrencar arrabassant-li el primer set. És el mateix que havien fet els tennistes que es van enfrontar a Djokovic en les tres rondes anteriors a Flushing Meadows però, a diferència d’ells, Sasha va aconseguir forçar-lo a jugar el seu primer partit a cinc sets en aquest Open.

Fins i tot quan de vegades Djokovic no va mostrar el seu millor tennis, com reconeixia després davant la premsa, tant ell com Zverev van regalar als espectadors un partit d’altíssim nivell i moments fabulosos, incloent un impressionant ral·li de 53 cops. A més, el serbi va desplegar el seu millor joc quan més ho necessitava, en aquesta cinquena mànega.

Va ser, abans que res, una semifinal tremendament mental i, com reconeixia després Zverev, allà Djokovic no té rival. «Mentalment és el millor jugador que ha jugat mai», afirmava l’alemany.

Notícies relacionades

Ara s’ha de veure quina factura física li passen les tres hores i 33 minuts de desgast al serbi, especialment contra un Medvedev nou anys més jove i que ha solcat aquest open cedint només un set al camí fins a la que és la seva tercera final en un gran, la segona a Nova York. Però Djokovic no juga només amb el cos. Ja se sap, ja ho ha dit. I ara menys.

Intenta, això sí, mantenir el seu propi procés mental i de preparació en vista de l’atenció desencadenada i la pressió per aquesta possible gesta que se sent tan pròxima. «El treball no ha acabat», deia a la roda de premsa en vista de la insistència de les preguntes dels periodistes i recuperant una resposta que va donar Kobe Bryant quan els Lakers estaven a punt de guanyar un dels seus anells però encara no l’havien conquistat. «L’emoció és allà, la motivació és allà, sens dubte, probablement més que mai», deia Dkojovic. «Però encara me’n queda un».