L’alegria d’Alcaraz: el jove dona el cop a Nova York amb un triomf monumental contra Tsitsipas

A Nova York hi havia qui, aliè als avisos dels qui indiquen en quines raquetes buscar el futur del tennis, no coneixia Carlos Alcaraz fins aquest divendres. La carta de presentació a l’Obert dels Estats Units que els va deixar el murcià en el seu debut a la pista central Arthur Ashe en un memorable i històric triomf contra l’actual número 3 del món, Stefanos Tsitsipas, va fer immediatament que l’adorin, sonorament i visiblement, i farà que no l’oblidin i el segueixin de prop.

Alcaraz es va convertir als 18 anys en el jugador més jove en guanyar un top 3 en el torneig nord-americà des que van començar els rànquings de l’ATP el 1973. Ho va aconseguir en un partit monumental a cinc sets en què va mostrar una fortalesa mental imponent al costat de tècnica, gosadia i força també física. Tsitsipas ho explicava després de la derrota. «La velocitat de la pilota era increïble», deia, «no he vist mai ningú que colpegi tan fort».

En una cosa més no dubtava el grec, que després de salvar el segon set i aconseguir el cinquè emportant-se el quart en blanc no va poder fer res contra l’ímpetu temperat d’Alcaraz que es va coronar en el ‘tie-break’ del cinquè. «Pot ser un lluitador pels títols de Grand Slam. Té el joc per ser-hi».

 De moment amb el 6-3, 4-6, 7-6 (7-2), 0-6 i 7-6 (7-5) Alcaraz va trobar la combinació que a Nova York li ha obert les portes de la seva primera quarta ronda en un gran, una on s’enfrontarà a l’alemany Peter Gojowczyk.

Maduresa i alegria 

Quan va aconseguir la merescuda gesta en la seva tercera bola de partit i va segellar el que per a molts ja és el millor partit en el que va de torneig novaiorquès, Alcaraz es va deixar caure a la pista blava d’Ashe mentre les grades que li havien donat un recolzament incondicional s’ensorraven aclamant-lo. Després va explicar a la premsa, curiosa sobre què li passava pel cap en aquell moment que va passar estirat, que va pensar en la seva família, en els seus amics, en la gent que ha treballat amb ell a Múrcia, en tot el seu equip, en la gent que l’ha recolzat des del principi, «quan era un nen».

No fa tant d’això, però amb la raqueta Alcaraz és madur, més amb cada dia i cada partit que passa. També ho explicava ell mateix, recordant lliçons apreses en altres partits importants en què va ser derrotat, entre les quals en citava un contra Alexander Zverev a Acapulco i un altre contra Rafael Nadal a Madrid. «He recordat aquells moments i intentat no fer el que vaig fer malament llavors», deia. «En els moments difícils he intentat que no m’afectés i crec que això ha sigut clau [...] He cregut en mi i en el meu joc en tot moment».

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Alcaraz també té a la seva cartutxera una altra bala: el consell que li repeteix sempre el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero, que s’ho ha de «passar bé a la pista». Aquest divendres demostrava haver-ho interioritzat i explicava que havia sabut «jugar alegre en els moments complicats».

«Amb un somriure a la cara jugo millor», deia també abans de marxar de la sala de premsa, també somrient, reconeixent que havia «disfrutat com una criatura petita». Ja no ho és, malgrat el que digui el carnet d’identitat. I, sens cap dubte, no va ser l’únic que s’ho va passar d’allò més bé.