Entrevista amb Nadal després del seu 20è Grand Slam: «A la pista vaig tenir una sensació de gairebé perfecció»

La seva veu és tranquil·la i el seu to de satisfacció. Rafael Nadal parla a través d’una videoconferència des del cotxe que el porta a l’aeroport, de tornada a Manacor. Després de 20 dies torna amb una altra Copa dels Mosqueters a la seva maleta. La número 13 d’una història que sembla interminable. És feliç. Amb la tranquil·litat d’haver complert el seu repte. No ho veia gens clar quan fa 20 dies va arribar a París per jugar el Roland Garros més atípic que mai abans havia jugat.

Està content i orgullós per la victòria, per haver guanyat Novak Djokovic, el número 1 mundial, el rival més dur, però sobretot «per no haver-me fallat a mi mateix». Ho repeteix cada vegada que pot, és feliç per haver mantingut una actitud positiva durant el torneig. Ahir diumenge va poder menjar per primera vegada amb la seva família «en un soparet més tranquil de l’habitual».

-¿Quina sensació li deixa aquest torneig? Una sensació gran. Primer d’una gran alegria pel que he aconseguit, però també de tristesa per la situació general. Veure la central buida i tan poca gent és decebedor.

-¿Com ha viscut aquests dies a París? M’he passat els 20 dies de les pistes a l’hotel. Avorrit. Quan no entrenava llegia, veia moltes sèries i seguia l’actualitat, que és preocupant. Em vaig portar la ‘play station’ i jugava amb el Charly [Moyà] i el Rafa [Maymó], o al parxís. Matàvem les hores. 

-¿La final no va ser la batalla que s’esperava? Soc el primer sorprès. 6-0 i 6-2 a Djokovic... Ningú s’ho espera. A la pista vaig tenir una sensació gairebé perfecta. Veia la bola bé, els seus cops, m’avançava. Va ser un dia especial en un partit molt difícil. Era el que necessitava per guanyar i ho vaig aconseguir.

«Vaig tenir una gran actitud, determinació i intensitat per buscar solucions al meu joc»

-Va ser un partit gairebé perfecte. Vaig jugar especialment bé, molt bé. A Austràlia fa dos anys tot va ser el contrari. Era Djokovic qui va jugar perfecte. Però així és l’esport. A Melbourne ell es veia favorit perquè és el seu torneig, aquí a París és el meu. Tenia aquesta sensació de gairebé perfecció.

-Ha dit que del que més s’enorgulleix és de la seva actitud. Sí. Molt. La situació es presentava molt difícil per les condicions de la pista, les boles, el clima... Ho tenia tot en contra. No és l’habitual a Rolad Garros. Però vaig tenir una gran actitud, determinació i intensitat per buscar solucions per al meu joc i estic molt satisfet perquè ho vaig aconseguir.

«Soc el primer sorprès. 6-0 i 6-2 a Djokovic... Ningú s’ho espera»

-¿Entrena aquesta força mental, amb ioga o alguna una altra pràctica? No faig res d’això per entrenar la fortalesa mental. Ni ioga ni psicòlegs ni res. Treballo d’una altra manera.

-¿Quina? L’esforç diari. Obligar-se cada dia a fer les coses bé, especialment les que no em venen de gust. Ho he fet sempre des de petit. Autoobligació per ser millor.

En aquests anys he perdut coses pel camí, però n’he afegit d’altres per equilibrar la balança.

-¿I es pot ser millor encara? Sempre es pot ser millor. En aquests anys he perdut coses pel camí, però n’he afegit d’altres per equilibrar la balança. Entreno amb la il·lusió de millorar les coses. Aquesta és una de les meves virtuts més importants i crec que de qualsevol que vol progressar. I això, com jo, també ho tenen Federer i Djokovic. El desig de ser millors cada dia ens ha ajudat en la nostra progressió. Els tres tenim una autoexigència gran.

-Va dir que durant el confinament va patir. Va tenir problemes per tornar a entrenar. A agafar la intensitat que necessitava. ¿Ha sigut pitjor que en altres ocasions? Hi ha èpoques pitjors i altres de millors. El quilometratge va sumant. Mai hauria imaginat fa deu anys que amb 34 anys podria continuar competint a aquest nivell.

🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆🏆@RafaelNadal conquers Novak Djokovic 6-0 6-2 7-5 to remain perfect in Paris finals and earn title 1️⃣3️⃣ at #RolandGarros pic.twitter.com/lzOz5dmoqQ

— Roland-Garros (@rolandgarros) 11 de octubre de 2020

-¿Com va preparar el partit contra Djokovic? La meva referència era la final de Roma de fa un parell d’anys. Es va jugar en unes condicions semblants i vaig intentar seguir les coses que vaig fer bé i millorar les que no. Vaig sortir amb una idea clara sobre què fer, com jugar. Ell podia tenir les condicions d’aquest Roland Garros al seu favor, però aquest escenari és únic per a mi. És una pista molt especial en la qual he aconseguit els meus èxits més grans. Això em donava una gran seguretat per afrontar la final. 

Ni ioga ni psicòlegs ni res. Treballo d’una altra manera la força mental. Amb l’esforç diari i l’autobligació per ser millor»

-¿Federer el va felicitar per les xarxes? ¿Què li va dir Djokovic al final? No vaig poder parlar amb ell. Em va felicitar a la pista i ja està. És normal. Quan perds un partit així no tens gaires ganes de parlar. Jo ho entenc.

-La seva relació amb ell tampoc sembla que sigui la millor. Hi tinc una bona relació. És una bona persona. S’han de relativitzar les coses entre nosaltres.

«El quilometratge va sumant. Mai hauria imaginat fa 10 anys que estaria competint a aquest nivell»

-La temporada ha sigut complicada amb el confinament. ¿Com ho ha viscut? No sabíem si tornaríem a jugar a tennis. El confinament va ser dur per mi, però res a veure amb tot el que ha patit i pateix la gent. 

-El premi ha valgut la pena. Un altre Roland Garros i 20 Grand Slams per igualar Federer. ¿Objectiu complert? Per mi, ha sigut un gran pas dins la història d’aquest esport. Em sento orgullós de tenir 20 GS, però de moment és un pas més en el meu camí. El que de veritat m’importava era guanyar Roland Garros. Quan acabi la meva carrera veuré on em situo. És el que penso i no he canviat. És evident que m’importa haver arribat a aquesta xifra i també que amb Novak i Federer competim per alguna cosa més.

Em sento orgullós de tenir 20 Grand Slams, però de moment és un pas més en el meu camí. 

-¿Com viu aquest moment? Amb tota la meva intensitat i m’esforço cada dia per continuar treballant. Aquesta és la satisfacció més gran. La resta no es pot controlar. Un dia perds i un altre guanyes. Així és l’esport i així cal viure’l.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

-Tot just acabar la final, va recordar el delicat moment que es per la pandèmia. Cal confiar que es trobi una solució al més ràpid possible, el virus ens està afectant a tots a tot el món. Ho vaig dir el primer dia i ho mantinc. Som uns privilegiats, fent el nostre treball, tot i que no ho considero un treball. Podem continuar jugant a tennis i és una gran sort.

-¿Com ho encara vostè? L’única cosa que ens hem d’exigir actualment és esforçar-nos per donar un bon espectacle per a totes les persones que estan patint els efectes d’aquesta pandèmia, distreure’ls i aportar-los il·lusió i felicitat. Confio que no s’allargui més aquesta situació, que és bastant insostenible. Els tornejos estan patint molt i em preocupa el futur.