Les finals de l'oncle Toni

Avui serà la desena final en què Toni Nadal serà a la llotja de la Philippe Chatrier i l’última. L’home que va formar Rafael Nadal des que li va donar una raqueta als tres anys, i que des del 2005 l’ha vist guanyar nou títols de Roland Garros, deixarà d’acompanyar-lo a final de temporada. El tècnic fa un repàs a aquestes finals. «No he pensat mai en el desè o el sisè títol, el que és important és guanyar», diu.

 

2005 CONTRA PUERTA

«Va guanyar el títol i a Federer també»

«Era la primera vegada que anàvem a Roland Garros. Recordo el partit amb Richard Gasquet. Al Rafael sempre el guanyava en les categories inferiors i la premsa francesa li va traslladar la pressió que havia de ser per a nosaltres. Després vam tenir un partit dur amb Sebastien Grosjean. Hi va haver polèmica amb una bola, el públic es va posar de part seva i es va parar el partit. Després la pluja va obligar a reprendre’l l’endemà i el vam guanyar en quatre. Aquell any també vam guanyar Federer per primer cop. La final amb Mariano Puerta va ser difícil. Ell va jugar molt bé el primer set però es va lesionar. Va ser una victòria emocionant i de la qual tinc un record especial per ser la primera. Dies després es va saber que Puerta va donar positiu».

2006 CONTRA FEDERER

«No tens per què guanyar un altre cop»

«Rafael havia fet una temporada de terra increïble. Venia sense perdre a Montecarlo, Barcelona i Roma. Tenia la pressió de ser favorit. Li va costar començar. La primera preocupació era no tenir la tensió de guanyar sí o sí el torneig. No volia que això el perjudiqués. Li vaig insistir que no havia de demostrar res: ‘No tens l’obligació de guanyar-lo una altra vegada. Tu ja tens un Grand Slam. Això t’ha de donar més tranquil·litat’, li vaig dir. Va patir molt en un partit contra Mathieu, en la final va fer un gran partit contra Federer».

2007 CONTRA FEDERER

«Vam perdre el rècord d’imbatibilitat»

«Havíem perdut a Hamburg contra Federer. Va ser el final del rècord  de victòries en terra (81 partits). No vam donar importància a aquella derrota. Es va quedar sense físic i ens va anar bé al final. ‘Imagína’t si perdem el rècord a Roland Garros. Seria una mala passada’, li vaig dir. Vam arribar una altra vegada favorits i vam guanyar Carlos Moyà en quarts. Va ser una victòria dolorosa per jugar contra algú que sempre ens havia ajudat. En la final vam tornar a guanyar Federer. Rafael va estar molt sòlid i va jugar molt bé aquell dia».

2008 CONTRA FEDERER

«Va ser un torneig perfecte, el millor»

«Per a mi ha sigut l’any que va jugar millor.  No va cedir ni un set i en la final Federer només li va poder guanyar quatre jocs. Però no va ser tan fàcil perquè abans d’arribar a París va perdre les semifinals d’Austràlia (Djokovic) i vam témer que perdria el número 2 mundial del rànquing. Va estar a punt en diversos tornejos. No sé si això el va fer jugar millor i fer una temporada de terra increïble, rematada a Roland Garros. Abans de sortir a la final li vaig dir : ‘Avui ja pots jugar de tu a tu amb Federer. No has de tirar-li totes les boles al revés però, per si de cas, millor que ho facis. Va ser un repàs. Una final més fàcil del que prevèiem».

2010 CONTRA SODERLING

«Va tornar a ser el millor i va recuperar el títol» 

«Després de perdre contra Soderling a Roland Garros el 2009 i els problemes de genoll que va tenir vam fer  molt treball físic i al final d’any va recuperar el joc. Guanyar la Copa Davis a Barcelona li va servir per recuperar sensacions i motivar-se. Després d’un any difícil va tornar a ser el millor jugador de terra, però havia de reafirmar-ho a París. Hi vam arribar amb ganes de recuperar Roland Garros. Federer va perdre en semifinals amb Soderling i nosaltres vam poder prendre’ns la revenja de l’any anterior. Va ser perfecte».

Toni Nadal: "Mai he pensat en el sisè o el desè títol; l'important és guanyar" 

2011 CONTRA FEDERER

«Temíem Djokovic, però va caure en semis»

«Vam arribar al torneig després d’una sèrie de derrotes amb Djokovic que es presentava com el favorit. Ens havia guanyat a Madrid i Roma i després vam perdre quatre finals més. Crèiem que seria difícil guanyar-lo a París però va perdre amb Federer en semifinals i ens va facilitar la feina. Va ser una gran notícia que Roger l’eliminés per a nosaltres. Vaig veure el final del partit i li vaig dir a Rafa que s’havia de celebrar. Després la final amb Federer va ser molt igualada en els tres primers sets però Rafael va acabar el quart amb un 6-1».

2012 CONTRA DJOKOVIC

«Rafael va patir, ens va salvar la pluja»

«Havíem perdut sis finals amb Djokovic l’any anterior, així que vam fer la pretemporada reparant canvis amb la dreta, que no feia mal. En la final l’estàvem guanyant per 6-4, 6-3 2-0 però es va posar a ploure. La bola estava molt pesada i Djokovic va guanyar sis jocs seguits. Vam tenir la sort que es va suspendre fins dilluns. Rafael estava molt negatiu. Vam parlar al vestidor amb Costa però no estava receptiu. ‘Vas dos sets a un. Ahir, abans de la pluja eres el millor i les condicions avui són les mateixes que llavors’, li vaig dir. Li va canviar la cara. Va fer clic i ja va sortir amb determinació a guanyar».

2013 CONTRA FERRER

«Djokovic ens va donar una alegria en semis»

«Veníem de la lesió al genoll que el va obligar a parar i es va perdre els Jocs. Va tenir una decepció molt gran. Vam començar la temporada sense que ell estigués decidit. Però va guanyar a Acapulco, Indian Wells i Barcelona. Vam arribar amb confiança a Roland Garros. Djokovic era l’home a batre.  Es van trobar en semifinals. Vam estar un break avall en el cinquè i quan estava complicat, una bola que li donava el 5-3, Djokovic va tocar la xarxa i va perdre el punt. Es va enfonsar i va perdre. Ens va donar una alegria. Després vam guanyar Ferrer».

2014 CONTRA DJOKOVIC

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

«Ens va ajudar un crit de ‘Viva España’»

«Rafael va caure en la final d’Aus-tràlia lesionat de l’esquena amb Wawrinka. Va ser molt dur. Va perdre la confiança en el seu físic. Vam estar un any amb dubtes i va tenir una temporada irregular en terra. Només va guanyar un títol a Madrid. Vam arribar a París sense confiança. Ens va costar entrar en el torneig, però a poc a poc ho vam aconseguir. Vam arribar a la final contra Djokovic, que era el favorit. Ell va començar molt bé (6-3, 5-5), però Rafael va poder salvar la situació i al final el públic ens va ajudar quan amb 5-4 i match ball dos espectadors van cridar ‘Viva España y hala Madrid’. Djokovic va cometre doble falta. Vam guanyar així. Va ser incorrecte però en aquell moment veure que fallava va ser una gran alegria».