Utilitzen la teletransportació quàntica per crear música

Científics han desenvolupat un sistema que aconsegueix interactuar un superordinador amb cantants

Utilizan la teletransportación cuántica para crear música

Utilizan la teletransportación cuántica para crear música

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Una recent investigació de l’Interdisciplinary Centre for Computer Music Research (ICCMR) de la Universitat de Plymouth (Regne Unit) ha confirmat que els beneficis de la computació quàntica també poden tenir aplicacions en el camp creatiu i artístic, en aquest cas concretament en el terreny de la música.

Segons el Dr. Alexis Kirke, investigador principal de l’ICCMR, el seu treball és el primer que aconsegueix aprofitar els avantatges de la tecnologia informàtica quàntica en el terreny de les arts i la creativitat, fent ús per exemple de la gran diferència entre la velocitat de transmissió de la informació a la qual arriba un superordinador quàntic amb relació a la comunicació digital tradicional.

El 2016, Kirke i una soprano van interactuar en viu en el marc d’un festival musical, utilitzant un superordinador quàntic per generar respostes sonores instantànies al cant de l’artista. Les notes musicals produïdes per la veu de la soprano eren captades per un micròfon a la sala d’actuació i enviades per internet a una computadora quàntica, que immediatament generava una resposta musical per acompanyar la cantant.

Ara, han aconseguit que a l’interpretar en piano la música de la sèrie ‘Game of Thrones una màquina de 14 qubits produeixi immediatament un acompanyament musical. Segons un comunicat de premsa, la creació desenvolupada pel superordinador pot resoldre aspectes musicals complexos de forma dinàmica, com evitar dissonàncies o mantenir-se en compàs, gràcies a la increïble velocitat de la teletransportació quàntica.

La clau: transmissió d’informació

Tot i que sembli un terme de ciència-ficció, la teletransportació quàntica és un fet científic real que possibilita transmetre informació amb una rapidesa inimaginable en el marc de les tecnologies informàtiques i digitals actuals. En el camp musical, permet per exemple acostar-se al processament de regles musicals que realitza un músic a l’actuar en viu, resolent una peça en qüestió de segons.

L’acceleració quàntica necessària perquè el sistema aconsegueixi interactuar musicalment en temps real es va obtenir a través de l’algoritme de Grover. Descobert el 1996, es tracta del segon algoritme quàntic clau per al desenvolupament d’aquestes noves tecnologies, després de l’algoritme de Shor.

Notícies relacionades

L’avantatge d’aquesta nova investigació amb relació a altres experiències en el camp de la combinació entre la música i la computació quàntica se centra precisament en l’ocupació de l’algoritme de Grover, que ha aconseguit perfeccionar el procés de teletransportació quàntica necessari. Segons el Dr. Kirke, els treballs previs van fer servir només mapatges d’algoritmes informàtics clàssics.

És evident que els superordinadors quàntics tenen un potencial encara impossible d’entreveure quant als seus límits, però aquesta investigació confirma que l’art i la creativitat també poden beneficiar-se amb el desenvolupament d’aquestes noves tecnologies, que a poc a poc van marcant un canvi d’època.