Ciències de la Terra

L’oxigen de la Terra s’hauria originat per la mateixa destrucció de l’escorça terrestre

Sobre el final de l’eó Arcaic, fa entorn de 2.700 milions d’anys, processos tectònics haurien originat l’oxigen que va permetre la vida complexa a la Terra

L’oxigen de la Terra s’hauria originat per la mateixa destrucció de l’escorça terrestre
3
Es llegeix en minuts

Aproximadament de 2.800 a 2.500 milions d’anys enrere, l’oxigen era absent a la Terra. Una nova investigació afirma que l’aparició de l’oxigen, clau per a l’aparició i desenvolupament de la vida al nostre planeta, es va deure a una font tectònica: el moviment i la destrucció de l’escorça terrestre va derivar en la seva formació sobre l’Era Neoarcaica.

Un nou estudi publicat recentment a la revista ‘Nature Geoscience’ aporta una suggerent explicació per a la formació de l’oxigen a la Terra: almenys part d’aquest provindria de la mateixa dinàmica i destrucció de l’escorça del planeta, a causa de processos tectònics que ja haurien estat presents sobre l’etapa final de l’eó Arcaic.

¿Com va sorgir l’oxigen que va canviar la Terra?

Se sap que la quantitat d’oxigen que té l’atmosfera de la Terra el converteix en un planeta habitable. En concret, el 21% de l’atmosfera consisteix en aquest element, clau per a la vida. Tanmateix, en el passat profund del nostre planeta, ja a l’Era Neoarcaica fa de 2.800 a 2.500 milions d’anys, l’oxigen era pràcticament absent.

La gran pregunta és: ¿com es va oxigenar l’atmosfera de la Terra? D’acord a un treball científic realitzat per investigadors de la Universitat Laurentian, al Canadà, i la Universitat de Michigan, als Estats Units, la resposta podria estar en els processos tectònics que s’haurien iniciat al planeta sobre l’última etapa de l’eó Arcaic.

L’eó Arcaic representa un terç de la història del nostre planeta, des de fa 2.500 milions d’anys fins fa 4.000 milions d’anys. En aquest moment, una Terra que seria desconeguda per a nosaltres en l’actualitat, més semblant a un ambient alienígena que al planeta que avui ens alberga, era un món aquàtic, cobert d’oceans verds, envoltat en una boirina de metà i mancat per complet de vida multicel·lular. 

¿Tectònica de plaques a l’Era Neoarcaica?

Un altre aspecte estrany i encara desconegut d’aquest món era la naturalesa de la seva activitat tectònica. Segons un article publicat a ‘The Conversation’ pels autors del nou estudi, a la Terra moderna l’activitat tectònica dominant es diu tectònica de plaques, on l’escorça oceànica, la capa més externa de la Terra sota dels oceans, s’enfonsa a la capa terrestre, específicament en punts de convergència denominats zones de subducció.

Tanmateix, molts especialistes afirmen que la tectònica de plaques no existia en l’eó Arcaic.  Malgrat això, la hipòtesi dels investigadors indica que sobre el final d’aquesta etapa, en l’anomenada Era Neoarcaica, es van concretar un conjunt de canvis que van donar lloc a una incipient tectònica de plaques, la qual al seu torn hauria propiciat l’aparició de l’oxigen

Segons van explicar els científics, una característica de les zones de subducció modernes és la seva associació amb magmes rovellats. Aquests es formen quan els sediments rovellats i les aigües pròximes al fons de l’oceà s’introdueixen a la capa de la Terra, o sigui la zona entre l’escorça terrestre i el seu nucli. Això produeix magmes amb alt contingut d’oxigen i aigua.

La investigació va tenir per objectiu provar si l’absència de materials rovellats a les aigües i sediments que corresponen a l’eó Arcaic podria impedir la formació de magmes rovellats o, per contra, si la identificació d’aquests magmes en roques neoarcaiques podria proporcionar evidència que la subducció i la tectònica de plaques van passar fa aproximadament 2.700 milions d’anys.

Magmes rovellats fa 2.700 milions d’anys

Els experiments realitzats a la zona de la Província Superior, el continent arcaic més ben conservat i més gran conegut fins al moment, que s’estén al llarg de 2.000 quilòmetres al Canadà, van permetre verificar la presència d’aquests magmes rovellats provinents de l’Era Neoarcaica. Tot i que el mecanisme exacte no està clar encara, l’aparició d’aquests magmes suggereix que el procés de subducció genera oxigen lliure. Això després rovella la capa i deixa les empremtes que van poder revelar-se en l’estudi.

Notícies relacionades

D’aquesta manera, la subducció arcaica podria haver sigut un factor vital i imprevist en l’oxigenació de la Terra, i va aportar les primeres glopades d’oxigen fa 2.700 milions d’anys i també va col·laborar amb el Gran Esdeveniment d’Oxidació, que va marcar un augment de l’oxigen atmosfèric en un 2% fa 2.320 milions d’anys. 

A més, com que la Terra és l’únic lloc del Sistema Solar en el qual s’ha verificat l’existència de plaques tectòniques i subducció activa, el nou estudi podria explicar en part la falta d’oxigen i, en última instància, la dificultat per al desenvolupament de la vida complexa en altres planetes rocosos.