«A Gaudí l'enllesteixen amb un: 'Arquitecte'. ¿Això és tot?»

Al principi van ser els cementiris. A Cisco Vilardebó li agradava visitar-los, seure en un banc, gaudir del silenci. Molta gent ho fa. «I un dia em vaig començar a fixar en les plaques». ¿Les plaques? «Les plaques de les làpides». Anys més tard va tenir un infart i van començar els problemes de cor. El metge li va receptar caminar. Que caminés molt.

-¿I així va ser? ¿Va començar a fotografiar plaques pel carrer?

-Bé, m'hi fixava, i sí, vaig començar a interessar-m'hi, com m'havia passat al cementiri. Sobretot en les plaques amb llegenda. Sortia amb la càmera i les fotografiava.

-¿Quant temps fa que ho fa, això?

-Des que em vaig jubilar, és a dir fa quatre anys. Cada dia, als matí. Surto amb la càmera, camino tres o quatre hores i vaig fent fotos de les plaques.

-Quatre anys, quatre hores al dia… Es coneix perfectament la ciutat.

-La conec molt bé, sí, però tingui en compte que ja la coneixia molt bé per la meva feina. Vaig comercial durant més de 20 anys i sempre em vaig moure per Barcelona.

-¿Té algun sistema per recórrer la ciutat? ¿Va per barris, per districtes…?

-Porto una guia urbana vella, de l'any 2000, que vaig comparant amb el nomenclàtor de l'ajuntament i actualitzant. «Em falta aquest carrer, em falta aquest carrer…»

-Fa quatre anys que fotografia les plaques dels carrers?

-Sí.

-¿I què fa amb les fotos?

-Les guardo. Arribo a casa, dino una mica i a la tarda em dedico a baixar-les a l'ordinador. He de tenir fotografiades unes 1.200 plaques amb llegenda. Potser n'hi ha més, però jo no les he vist. Després vaig començar a fotografiar les simples, les que no tenen llegenda. En dec tenir unes 4.500, més o menys.

-Se'l pot considerar un expert, llavors. ¿Quines conclusions n'ha tret?

-¿Sap què he vist? Que no hi ha criteri. No hi ha uniformitat. Un va per allà i veu que hi ha plaques amb llegendes de dues línies, de tres… Això no queda bé. Però a més, no totes tenen la mateixa mida. Hi hauria d'haver un model per a totes.

-Digui'm una cosa. Hem quedat aquí… per la placa de Neruda, ¿oi?

-Sí. Miri això. «Plaça de Pablo Neruda. Poeta». ¿Això és tot? Jo diria que aquest home es mereix més, molt més. ¡Amb tot el que va fer pels refugiats catalans!

-¿Hi ha plaques injustes?

-Haurien d'afinar més. En la meva humil opinió, hi ha molts oblits. Per exemple, la plaça Cerdà. Tant que se'ns omple la boca amb allò de «pare de l'Eixample», però allà ni tan sols hi ha una placa. ¿No li crida l'atenció? O Gaudí. A Gaudí l'enllesteixen amb un simple: «Arquitecte». ¿Això és tot?

-Tinc entès que ha detectat moltes errates.

-N'hi ha moltes, sí. No sé, per exemple: al carrer de Pi i Margall hi ha una placa on posa que va morir el 1900, quan en realitat va morir el 1901. A la placa de la plaça de Puig i Cadafalch posa que va morir el 1956, que és correcte, però a la placa del carrer posa que el 1957. O el carrer de Sant Antoni Abat: segons en quina punta del carrer etiguis està escrit «Abad» o «Abat».

-¿Això ho comunica a l'ajuntament?

-Els ho comunico, però triguen una barbaritat a canviar-ho. Tampoc és que pretengui que sigui la prioritat número u de l'ajuntament, és clar, però no sé, crec que que ho podrien cuidar una mica més.

Notícies relacionades

Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»

Corinna i les flors

-¿És un problema barceloní?

-No, passa a tot arreu. La meva filla viatja molt i em porta fotografies de plaques, i veig que a tot arreu és igual.