El partit que no veurà ningú

La reflexió del milió és molt senzilla: Kantar Media –l’empresa encarregada de registrar les audiències de la televisió a Espanya– tanca tots els registres a les dues de la matinada. Llavors aquest Espanya-Uruguai, que pot ser decisiu, no el veurà ningú perquè mai es registren les audiències a aquella hora, sempre que no es produeixi un canvi de criteri.

Amb tot el respecte per l’atletisme, el rei dels esports, el futbol –l’esport rei de la nostra civilització– també ens ha deixat aquest cap de setmana alguns moments especialment sucosos. Per exemple: al final de la retransmissió del Sabadell-Castella a través d’Esport3, Jordi Sunyer, possiblement el narrador més i més ben documentat del país, reconeixia Alberto Manga, comentarista del partit: "Quina nit, Alberto! Saps què passa? Que tu i jo ens hem menjat molta dallonses i anem escassos de nits com aquesta". Tot un buidatge emocional.

No oblidem que a Madrid, o més ben dit al Reial Madrid, han redescobert la democràcia després de les eleccions a la presidència del club blanc, que es va veure reflectida en un bon treball durant la nit electoral de diumenge realitzat per Felipe del Campo a Teledeporte: debats amb bons comentaristes i anàlisis des del sentit comú.

Cromos de Panini

Notícies relacionades

Hola, Barcelona

El valor de la cultura televisiva

I més futbol. No es troben els cromos del Mundial de Panini als moltíssims punts de venda del país: o és una estratègia que busca la necessitat del comprador subministrant pocs cromos, o realment s’esgoten de seguida. Després de 60 anys de cromos als Mundials, el contracte d’exclusiva de Panini amb la FIFA s’acaba després del Mundial del 2030, i a partir de llavors els drets passaran a ser d’una patent americana anomenada Toops.

Em pregunto què més donarà qui tingui l’exclusiva, si avui dia qualsevol usuari pot publicar a les xarxes socials els 980 cromos de l’actual col·lecció en format PDF, perquè algú els descarregui i els imprimeixi.