Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: La lluita de Manuela i l’oferta de república d’Uri Geller

La crítica de Monegal: La lluita de Manuela i l’oferta de república d’Uri Geller
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

És portentosa la rapidesa d’aclimatació de Ricard Ustrell (programa ‘Col.lapse’, TV-3) amb la nova línia d’entreteniment espumós que ara impulsa la cadena per eixamplar la base i desmarcar-se dels anys tòxics de l’anterior director.

¡Ah! La clau de la supervivència consisteix a saber en cada moment per on bufa el vent de les noves consignes i adaptar-s’hi amb celeritat. Aquesta setmana, Ustrell ha aconseguit un notable èxit convidant Manuela Trasobares i Uri Geller. El cas de Manuela és singular. Cantant (mezzosoprano), pintora i política, va ser la primera regidora transgènere de la història, pel partit Acció Republicana Democràtica Espanyola de la localitat valenciana de Geldo. Als anys 90, Manuela ja protagonitzava a la tele –Canal 9– sonores intervencions contra els impediments a la lliure elecció de sexe. Ara a ‘Col·lapse’ s’ha presentat amb una ‘performance’ molt vistosa, tipus falla de València plena de silicona. Però va llançar un ‘speech’ potent en favor del moviment LGTBI. O sigui, que sota el seu friquisme indumentari hi ha una guerrera.

Notícies relacionades

L’altre ingredient espectacular de la nit va ser Uri Geller. Naturalment va fer el seu número clàssic amb els rellotges, que tant èxit va aconseguir arreu del món als anys 70. «La centraleta de TV-3 està col·lapsada», deia Ustrell amb una gran il·lusió. La trucada més curiosa va ser la d’un senyor de la Bisbal. Va advertir que a ell, en lloc de funcionar-li el rellotge vell, se li va parar de cop el rellotge nou que portava al canell. No sé si era un gag preparat per endavant, però va ser bo.

Més que allò dels rellotges o torçar culleres, el nou i suggestiu número de Geller va ser quan ens va oferir a tots els catalans i totes les catalanes formar part de la República de Lamb, un petit illot, en realitat una roca, que ha comprat davant les costes d’Escòcia. No fa més de 50 o 60 metres –més petit que el penyal Perejil–, però pel mòdic preu d’un dòlar t’envia un certificat de ciutadà d’aquesta minirepública. ¡Ah! És més econòmic que el carnet de la república que expedeixen a Waterloo. O sigui que és una alternativa a tenir en compte. Geller li va oferir la vicepresidència de Lamb a Ustrell. No sabem si acabarà acceptant l’oferta. Però el més curiós d’aquesta roca és que és inhabitable. No és possible la vida humana en aquesta nació-pedra. Tremenda realitat. Meditable situació.