La crítica de Monegal: El plaer de tenir un milió i el dolor d’anar-lo perdent

Els creadors d’aquest enginy (Regne Unit, Channel 4, The Million Pound Drop Live, 2010) es van posar a pensar i van capgirar el plantejament clàssic d’aquestes competicions a la recerca de diners. En aquest disseny els concursants comencen ja amb un milió de la seva propietat. Sencer. Tota la pasta ja està en el seu poder. O sigui, d’entrada, ja l’han guanyat tota. ¡Ah! Cal veure amb quina delectació abracen els concursants el munt de bitllets. L’acaricien. El grapegen amb fruïció. Els 40 feixos de 25.000 euros són seus totalment des del primer segon de programa, i la seva satisfacció és immensa. Si no estiguessin tancats en un plató, segurament molts es posarien a córrer amb tot el carregament de bitllets.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Aquí la gràcia, o el retorciment del format, és que els donen la pasta, tota, però immediatament procedeixen a treure’ls-la lentament. A través de vuit preguntes que els fan –i en les quals s’han d’anar jugant els diners– la seva massa de bitllets va disminuint fins a quedar-se moltes vegades a zero. En l’històric d’aquest concurs, del 2011, de 26 entregues al llarg de sis mesos, en 13 d’aquestes van acabar marxant sense un sol euro. La xifra més alta que es va aconseguir van ser 300.000 euros per part de dos germans, Paco i Santiago, de Torrent (València) la nit del 25 de febrer. És una quantitat considerable, hi estem d’acord, però mirat d’una altra manera, se’n van anar a casa havent perdut 700.000 euros. És el que els deia de la crueltat d’aquest sistema.

Però aquest concurs té una part interessant que podem aprofitar. No només serveix per entretenir-nos: també per conèixer les persones. Si volen saber com és algú, convidin-lo a visionar una sessió d’‘Atrapa un millón’ amb vostès. Si a mesura que els concursants van perdent, i perdent, fins a quedar-se sense un xavo, i si el seu convidat se n’alegra, es peta de riure, i disfruta amb la desesperació i desgràcia aliena, no li donin més voltes: és un ésser mesquí i roí. Una mala persona.