La crítica de Monegal: El primer català de l’any i una rata a la planta baixa

Però segons el meu parer té més sornegueria, més mordacitat, el tema de l’exaltació dels cognoms com a signe de catalanitat. És un tema meditable. Si per ser considerat català autèntic –segons el sarcasme dels ‘polonesos’– s’ha de tenir un reguitzell de cognoms absolutament nostrats, algunes estrelletes de TV-3 que s’han significat com antiespanyols ho han d’estar passant malament.

Els franctiradors a sou que disparen perdigonades d’odi ‘al que és espanyol’, i que resulta que es diuen Díaz o Domínguez, posem per cas, després d’aquest ‘Polònia’ han d’estar sumits en una angoixa existencial dolorosa i considerable. ¡Oh! El programa ‘Polònia’ és perfectible, però sent a TV-3 manté una valentia rara. Saben repartir, amb molt d’enginy i equitat, la seva grapa. No defugen, ni amaguen, ni fan trampes quan retraten amb sarcasme –dient-li FACHA– el supremacisme malaltís dels que impulsen el racisme genealògic.

No he vist, per ara, que ‘Polònia’ li hagi tret punta humorística a l’entretingut assumpte que tant ha irritat ‘Junts x Waterloo’. Em refereixo al moment del programa ‘Planta baixa’ en què mentre la càmera enfocava Carles Puigdemont van posar a la megafonia la famosa cançó ‘Rata de dos patas’. Tampoc ho han tocat al punyent ‘Està passant’. Tampoc a l’estripat ‘Zona Franca’.

Potser encara no ha tingut temps. Comprenc que TV-3, com a cadena, hagi suprimit de la seva web el moment de la cançó de Paquita la del Barrio. Però tant si aquesta il·lustració musical ha sigut un error, o ha sigut intencionada, mereix un cop d’enginy irònic, un gag.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Ànim, que l’humor sempre és molt sa.