La crítica de Monegal: Sánchez, ajagut al sofà, ¿medita una ‘consulta’?

Aquest «cúmul de problemes» potser Wyoming els identifica amb l’indult als condemnats del procés, amb la derogació del delicte de sedició i amb la rebaixa del delicte de malversació. Efectivament, es tracta d’un ‘pack’ d’abric. Però hi ha un factor afegit que augmenta el terratrèmol de manera superlativa: l’avís d’ERC d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Aquest possible o impossible referèndum està arribant a la ciutadania amb diferents intensitats en l’escala de Richter, segons sigui el canal de televisió que el difon.

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

A ‘Més 324’ (TV-3) Xavier Graset recollia la idea del referèndum i, amb un sa escepticisme, advertia: «Primer va ser el model Lituània, després el model Quebec, després el model Escòcia, ara el model Montenegro... A veure quin recorregut tindrà aquesta proposta en la taula de negociació amb el Govern espanyol». És a dir, assossec, cautela i ‘wait and see’. A ‘Antena 3 Noticias’, en canvi, Vicente Vallés assenyalava, amb cert sobresalt, que ha aparegut a la palestra la paraula «consulta» i comentava unes declaracions de Salvador Illa d’ahir mateix: «El líder socialista català anuncia al matí una ‘consulta’ i a la tarda se’n desdiu», i rematava Vallés, advertint que tot era semànticament un revoltim: «No està clara quina és la diferència entre referèndum i consulta». ¡Ah! Són maneres televisives de mirar molt diferents.

Vist això, el Sánchez d’‘El intermedio’, ajagut al sofà, potser no és que estigui desconcertat ni res semblant. Potser medita en postura horitzontal l’estratègia del no al referèndum, però sí a la consulta. És una via interessant. Una consulta mai és vinculant, però serveix per prendre la temperatura de la ciutadania. I sobretot serveix a Oriol Junqueras per llançar-li una pedrada letal a Junts x Waterloo: jo he aconseguit pactar amb l’Estat una consulta legal, reconeguda aquí i fora d’aquí, mentre vosaltres seguiu amb la tàctica rupestre de «la cabra avesada a saltar». I que en prengui nota tot Catalunya.