La crítica de Monegal: A base de ‘¡Fest!’ (T-5) i ‘¡Eufòria!’ (TV-3)

  A Tele 5 estan desesperats pel declivi de la seva audiència. Ja no són la tele més vista. Fa més de 13 mesos seguits que no són els més consumits. I s’han inventat el sistema ‘¡Fest!’ per intentar tornar a obrir la gana. Disfressen les seves estrelletes de sempre, la seva carn de canó, i llancen al circ Alba Carrillo disfressada de la difunta Rocío Jurado al costat de Rociíto Carrasco caracteritzada de Micky. Canten i sembla la ranera de la mort. Més que entreteniment és aquelarre. Plagien formats –‘Tu cara me suena’, ‘La Voz’...– però els surt una còpia amb les línies tortes. La seva audiència tampoc respon (un esquifit 8,3% de quota de pantalla) perquè aquesta mascarada, per molt que en diguin ‘¡Fest!’, no deixa de ser un ‘Sálvame tomate’ dins un karaoke. Hi ha més qualitat en l’última nadala de Leticia Sabater quan diu «‘Lléname el tanque / méteme la manguera p’a que arranque’». Déu meu.

L’‘¡Eufòria!’ de TV-3, posem-nos d’acord, és diferent. És neta. És una alegria juvenil. Molt moviment. Un cos de ball de 30 criatures aspiren a tocar el cel amb les manetes. Busquen la fama. Però a través d’un ofici. Això és bonic. «¡Quina empenta!», «‘¡Let’s go!’» i «¡Energia!» són les paraules que més es repeteixen. Ni un retret cap a ells trobaran en aquesta columna. I TV-3 els necessita per encarar l’etapa postprocesista. Comprenguem-los: s’ha d’intentar recuperar el sentit de televisió pública que havien perdut després de gairebé dos lustres fent de ‘cheerleaders’ de la intoxicació política. O sigui que també TV-3 –com T-5, però per raons diferents– abraça el ‘¡Fest!’ i l’‘¡Eufòria!’ per absoluta necessitat existencial com a cadena televisiva.

 

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

E = M C 2 .– Jenaro Castro (‘Plano general’, La 2) li ha demanat a Ramón Tamames que li firmi un autògraf a l’Ipad. I Tamames ha escrit : E=mc2. I ha afegit: Espanya = energia desaprofitada. Efectivament. Mentre els científics no aconsegueixen trobar l’anomenada ‘Equació de Déu’, és a dir, el punt de confluència entre la teoria de la relativitat i la teoria quàntica, a Espanya, en canvi, malgastem energia en forma d’aclaparadora ignorància col·lectiva.