Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Un arquebisbe castrense i uns quants Moisès barallats

Per Setmana Santa el més tradicional és seguir els oficis i les processons per La 2 de TVE. Aquest any han projectat la seva atenció televisiva de Dijous i Divendres Sant sobre la Catedral de les Forces Armades de Madrid –l’antiga Església de Las Bernardas– potser pel clima bèl·lic que vivim amb la guerra d’Ucraïna, que és la gran contesa de què ens parla la tele com si fos l’única que hi ha. En realitat, al planeta coexisteixen una dotzena més, però cap cadena se’n recorda, posem per cas els bombardejos de l’Aràbia Saudita contra el Iemen, tan esborronadors com els d’Ucraïna. L’oficiant de la Catedral de les Forces Armades va ser l’arquebisbe castrense Juan Antonio Aznárez, un càrrec eclesiàstic singular perquè és l’únic bisbe amb una designació que no depèn del Papa sinó del Rei d’Espanya. En les seves dues homilies no es va referir a cap d’aquesta dotzena de guerres i matances que hi ha ara mateix al món, però va fer una advertència interessant quan va parlar de la cerimònia del Lavatori de Peus per part de Jesús als seus deixebles. Va dir: «Hi ha una altra manera de rentar-los: simplement, no embrutant-los». I va explicar que servir-se dels altres per al nostre profit és una repugnant brutícia. Una bona metàfora. Avui no fa falta agenollar-se i rentar-li els peus a ningú. Només no explotant, ni abusant de ningú, n’hi hauria prou perquè la mal anomenada globalització es transformés en harmonització, que és al que hauríem d’aspirar.

Notícies relacionades

En matèria de processons, potser la més original ha sigut la d’‘El intermedio’ (La Sexta) sobre sant Pablo (Casado), patró dels Traïts, una estampa de gran raresa perquè és l’únic pas que sortint de la Catedral ‘Pepera’ de Génova no va tornar-hi a l’acabar-se. Segurament, el van estimbar els mateixos confrares que el portaven.

Al santuari ‘polonès’ de TV-3 (‘Polònia’) es van inclinar aquest any per escenificar el moment de Moisès portant les Taules ‘Indepes’ de la Llei. ¡Ah! S’han vist obligats a mobilitzar tot el personal del programa perquè el nombre de Moisès que van anar apareixent era bàrbar. Laura Borràs amb les taules de Nostre Senyor Puigdemont, Pere Aragonès amb les de monsenyor Junqueras, Eulàlia Reguant amb taules cremant com si fossin contenidors, Elisenda Paluzie també amb les seves... Allò va acabar en una guerra a cop de taules, una cruenta batalla de manaments ‘indepes’ diferents i enfrontats. Ha sigut sagnant però, efectivament, és el que hi ha.

Temes:

La Sexta Setmana Santa Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez