Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Mayte Carrasco, explicar la guerra sense sensacionalisme

La crítica de Monegal: Mayte Carrasco, explicar la guerra sense sensacionalisme
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Hi ha un sistema, una fórmula, molt antiga, per aconseguir treure audiència a costa d’una guerra: el sensacionalisme. És aquest mètode que consisteix a especular de manera tremendista sobre el que podria ser, el que podria succeir, el que passaria si... O sigui, fer volar la imaginació per provocar un impacte col·lectiu.

Al tabloide anglès ‘News of the world’, de Rupert Murdoch, es feien aquest tipus de portades d’impacte especulatiu. Per exemple: «¡Pànic a Londres! ¡Si el mar continua pujant, la ciutat quedarà submergida!». I amb simulacions infogràfiques mostraven el Big Ben i tot Westminster coberts per l’aigua i molts cadàvers flotant. He recordat aquestes males praxis periodístiques veient ahir el ‘odo es verdad’ (Cuatro), amb el treball que van llançar sota el títol: «¡Pànic nuclear!».

Notícies relacionades

¡Ahh! Utilitzant la guerra d’Ucraïna com a esquer televisiu es van dedicar a omplir la pantalla d’explosions nuclears, bolets radioactius, imatges totes d’arxiu, sense assenyalar data ni lloc, però que posades així, en cascada, ens van deixar terroritzats i tremolant com joncs. I per rematar van afegir una peça a base de conjectures sobre com quedaria Madrid o Barcelona si caigués una bomba nuclear a la Puerta del Sol o a la plaça de Catalunya. ¡Tots cremats! ¡Ens evaporaríem! ¡No quedaria de nosaltres ni les cendres!. 

Ha coincidit aquest exercici d’impacte nuclear especulatiu amb el documental de Mayte Carrasco que acaba de penjar Movistar Plus+ #0, titulat ‘El Guernica sirio’. ¡Ah! Allà no es practica el sensacionalisme. Allà ens expliquen la guerra de veritat, la guerra viscuda, no l’especulació ni la simulació ni la conjectura. Ara que es compleixen exactament 10 anys de la matança que el dictador Bashar al-Assad va perpetrar contra la ciutat d’Homs, preludi dels crims que després va estendre per tot Síria –per cert, amb la imprescindible ajuda de Putin– la reportera de guerra Mayte Carrasco ens ha ensenyat el que allò va significar, i significa. Ella hi va ser. En aquella esborronadora ratera. Testimoni directe, colze a colze amb el càmera Roberto Fraile, assassinat posteriorment per Al-Qaida a Burkina Fasso el 2021. Mayte és la mirada honesta, la memòria, el posar en risc la seva vida, i sobretot la denúncia dels crims de lesa humanitat que la propaganda oficial soviètica i siriana han pretès silenciar durant dos lustres.