Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: quan la tele ens ensenyava el que passa a l’Àfrica

La crítica de Monegal: quan la tele ens ensenyava el que passa a l’Àfrica
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

És l’ombra del que va ser. Ho han deixat en la més absoluta irrellevància. Però aquest dissabte han tingut un punt de lucidesa. Em refereixo al que va ser un programa emblemàtic, l’espai de més prestigi de l’àrea d’informatius de TVE, ‘Informe semanal’. Aquest dissabte han rememorat l’època en què ens explicaven el que passava a l’Àfrica.

Deien, amb encert: «Un continent que va de fam en fam, de sida a coronavirus passant per l’Ebola, de dictador en dictador, del tràfic d’esclaus a l’espoli de les seves matèries primeres i els seus metalls». Efectivament, un continent sistemàticament saquejat, on als anys 80 i 90 més de 20 mitjans de comunicació espanyols mantenien reporters, corresponsals i enviats especials. Avui en queden tres, mal comptats. Van convocar Vicente Romero, que va ser gran ‘routier’ de TVE, jubilat ‘malgré lui’ als 65 anys. Recordava: «Quan el genocidi a Rwanda, quan els hutus van assassinar 800.000 tutsis el 1994, ‘Informe semanal’ va ser el primer programa de televisió del món que va arribar allà per explicar-ho». I afegia a tall d’epitafi: «L’Àfrica és cada vegada pitjor, el que passa és que ara no ens n’assabentem».

Notícies relacionades

¡Ah! Tant presumir que estem en un món global, però en televisió l’única globalització que es practica és la del xou i els espectacles escumosos. Els conflictes s’aborden fugaçment. I s’obliden amb una rapidesa de llampec. Prefereixen entretenir-nos a tenir-nos informats. Temen que, de sobte, ens posem a pensar. Jubilar els reporters que es coneixen el món com el palmell de la seva mà no és una mesura d’ordre laboral, és un sistema d’aniquilament de la memòria periodística, i de la història del món d’altra banda. L’altre dia, a ‘La matemática del espejo’ (TVE), Rosa María Calaf, davant un globus terraqüi, anava repassant amb el dit continents i oceans i deia: «Dels 196 països que hi ha al món he estat en 193». I no com a turista, sinó com a analista del que hi està passant. ¡Ah! Tot això avui ja no interessa en absolut. Entreteniment, rialles, humorisme fals, concursets i anar fent.

Celebro que ‘Informe semanal’ hagi tingut un punt de catarsi. Llepant les nafres de la seva actual irrellevància ha recordat aquells temps en què era referent informatiu. Els nostres ulls al món, mirant i ensenyant el que ara interessa que no sapiguem.