Entrevista amb els vencedors

Miki Nadal i Juanma Castaño, guanyadors de ‘Masterchef’: «Verónica Forqué ha sigut la participant més estimada»

El còmic i el periodista no només han après a cuinar en el programa, sinó a posar en quarantena els prejudicis

Miki Nadal i Juanma Castaño, guanyadors de ‘Masterchef’: «Verónica Forqué ha sigut la participant més estimada»
6
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Miki Nadal i Juanma Castaño es van convertir ahir a la nit en els guanyadors de ‘Masterchef celebrity 6’ amb un insòlit empat en el concurs de TVE-1. Una final sorprenent no només perquè és la primera vegada que dos participants comparteixen victòria en el veterà ‘talent show’, sinó perquè tots dos van arribar al programa amb les ungles fora, després que el periodista de la COPE s’hagués queixat que el còmic s’havia ficat amb ell a Reial Madrid TV. «Ha sigut una persona impresentable en la seva carrera professional», va arribar a afirmar el primer dia el líder de la ràdio esportiva sobre el seu actual amic.

Han aconseguit diverses fites a ‘Masterchef’: que els jutges no es poguessin decantar per un únic guanyador i fer plorar Jordi Cruz, que no és fàcil.

Miki: Això és encara més difícil que l’empat tècnic que ens van atorgar. Aconseguir emocionar un xef com el Jordi amb el teu relat i els teus plats és un triomf.

En el duel final, tots dos van jugar molt amb l’emoció amb els seus plats, apel·lant a vivències familiars.

Juanma: D’això es tractava. Havíem fet molt el brètol durant tot el programa i l’últim dia tocava posar-se seriós i posar el cor en què havíem après. Vam fer un menú que, sense parlar-ho entre nosaltres, va coincidir bastant en el carinyo per la nostra família i el repàs de la nostra infància i joventut.

¿Consideren que l’empat tècnic ha sigut just?

Miki: Sí, perquè jo crec que guanyar els dos no és emportar-te la meitat del premi, sinó el doble. Més que el premi de guanyar el concurs, guanyes també compartir-lo amb una persona amb qui has estat durant tres mesos disfrutant, cuinant, convivint, viatjant, patint. És un final gairebé somiat.

Juanma: A mi m’hauria resultat molt dur que qualsevol dels dos, després del menú que vam fer, com el vam presentar, el que es va viure al plató, se n’anés sense el trofeu. Ahir ‘Masterchef’ va fer feliç el doble de persones, tots els que estaven amb el Miki i els que estaven amb mi.

Però van començar en el programa amb molts prejudicis l’un de l’altre.

Juanma: Sobretot jo, ell no. Perquè portava anys fotent-me pals al ‘90 minuti’ i Reial Madrid TV.

Miki: Però en el meu cas era tot entreteniment. Tu t’ho vas agafar personalment i aquest va ser el teu error.

Juanma: Ara entenc que ho havia de fer per alimentar una nena preciosa que es diu Carmen i que és ja la filla d’Espanya, amb la qual cosa ho comprenc perfectament. Per la meva banda, ha nascut un nou Miki.

Miki Nadal: «Guanyar els dos no és emportar-te la meitat del premi, sinó el doble»

¿Se’n van adonar aviat que acabarien portant-se bé?

Juanma: Als cinc minuts. Al principi vaig dir: no li penso parlar. I després vaig veure que em cauria bé.

Miki: Jo abans d’entrar ja sabia que el Juanma em cauria bé. Perquè el sentia per la ràdio i em semblava que el seu estil d’humor, d’expressar-se, casaria perfectament amb mi.

¿Què han après a ‘Masterchef’, a banda de cuinar?

Juanma: He après que hi ha una cosa que es diu entreteniment i que has d’acceptar les crítiques i riure’t de tu mateix. A dir ‘sí, xef’ després d’un veredicte dur en lloc d’enfrontar-m’hi o posar-me xulet, i esforçar-me amb temes que no controlo.

Miki: I també a posar en quarantena els prejudicis i la visió que tenim anticipada de com creiem que són les persones. Perquè amb la convivència te n’adones que no tenen res a veure amb la idea preconcebuda que tenies.

Quan els van dir que hi seria l’altre, ¿van pensar no anar al programa?

Juanma: Jo vaig pensar a veure com sortiria això, però no tant com per vetar la seva presència o plegar. És un xaval a qui li faria una traveta, però no li clavaria un cop de pal al cap.

Miki: Jo ho vaig considerar com un al·licient més, o un desavantatge. Com quan et diuen: no pots cuinar amb forn. Això era el Juanma per mi.

No van començar a brillar a la cuina fins a la semifinal. ¿Aquesta evolució va ser perquè ja no hi era Verónica Forqué?

Juanma: No. Sinó perquè el fet que nosaltres estiguéssim tranquils, que no tinguéssim gaires pretensions de victòria, ens va fer afrontar-ho amb més tranquil·litat. Als dos ens va venir molt bé no ser favorits.

No eren favorits i fins i tot el Miki va ser repescat, però venia amb l’aval de ser amic de David Muñoz.

Miki: És el meu amic, però no m’estava fent classes. El que em va permetre és anar a la seva cuina, veure com treballaven allà, però no per ensenyar-me, perquè havia d’atendre els seus negocis, que són molt sacrificats.

Juanma Castaño: «Als dos ens va venir molt bé no ser favorits»

¿No el va ajudar a dissenyar el menú final?

Miki: Sí, va ser totalment elaboració seva. La idea i el concepte, el que volia transmetre, l’hi vaig comunicar jo, i de seguida el David ho va saber plasmar en aquest menú que reflectia una miqueta la meva vida en tres dècades.

Juanma: Jo vaig anar amb Marcos Morán, de Casa Gerardo. Era un menú basat més en la tradició però amb tècniques d’avantguarda que havíem après en el programa. A falta de quatre setmanes, vaig tenir la fortuna de començar a assajar-lo com podia.

¿Van haver de mossegar-se molt la llengua per no respondre a Verónica Forqué, que tanta canya donava als companys a les proves exteriors?

Miki: A mi em va descol·locar molt la primera vegada, però de seguida me’n vaig adonar que això seria així a partir de llavors. Vaig disfrutar molt veient cuinar Verónica Forqué.

Costa creure-s’ho, veient les seves arrencades.

Juanma: És que la Verónica ha sigut la salsa d’aquest ‘Masterchef’, que serà recordat per ella. I fora del cuinat exterior, la Verónica és probablement la participant més estimada, juntament amb la Carmina [Barrios]. És una dona carinyosa, bona companya, simpàtica. El que passa és que es posa molt nerviosa en el cuinat exterior. Però bé, nosaltres també tenim altres defectes. Vaja, que l’adorem tots molt.

¿No es van picar amb els adjectius que els van posar els jutges i els companys? Juanma, vostè era el trist, el malastruc, el rondinaire.

Juanma: És que en alguns moments era així, i no passa res per acceptar-ho. Jo sé que moltes vegades no he sigut positiu i no he mirat cap endavant amb l’optimisme que tocaria. Al final, amb aquestes coses el que he fet és gairebé anar cap amunt.

Miki, vostè era el torracollons.

Miki: I m’encantava ser-ho. He disfrutat fotent canya als meus companys, però el més bonic és que cap s’ha enfadat. Tots han acceptat les meves bromes i han tingut clar que era part de l’espectacle.

Notícies relacionades

Miki va complir la seva promesa i es va fer la cresta de David Muñoz perquè havia arribat al duel final. ¿Juanma, vostè complirà la seva, que va dir que es casaria si guanyava?

Juanma: És que fer-se una cresta no és el mateix que casar-se, n’has de muntar una de grossa... Però no m’importa que m’ho recordin, és motiu de felicitat i alegria. ¡Que anem a molts casaments i pocs enterraments!