La colla de ‘Todo lo otro’: «Ser amics va molt a favor de la producció»

Abril Zamora va confiar en molts dels seus amics actors per acompanyar-la a ‘Todo lo otro’, la primera sèrie espanyola de HBO Max, en què els va escriure papers fets a mida. I és veritat que aquesta aposta fa que la sèrie guanyi naturalitat. Quatre d’ells (Juan Blanco, María Maroto, Andrea Guasch i David Matarín) expliquen com són els seus personatges.

¡Quina sort poder treballar entre amics, i amb papers fets a mida! 

David Matarín: És alguna cosa que va molt a favor de la producció. L’Abril ens coneix molt bé, volia explicar aquesta història i la va dissenyar com si fos una orquestra i cada un toquem la partitura que ens va millor.

María Maroto: Som amics arran d’haver treballat amb ella. Sap el que pot donar cadascun de nosaltres i ho té al cap.

Andrea Guasch: Soc l’única nova, i vaig haver de fer el ‘càsting’. Va ser fort entrar en un grup en què ja es coneixien tots, i més sent una persona vergonyosa que li fa cosa molestar. Però ha sigut molt fàcil perquè són un grup d’amics bonic.

Parlem d’aquesta colla. Primer hi ha el Cèsar, el millor amic de la Dafne i de qui descobreix que està enamorada, encara que ell no s’adoni de res. 

Juan Blanco: El César és un bon oncle, però està desmotivat perquè no li agrada gaire la feina i no sap bé el que vol de la vida. Està molt enamorat de la seva nòvia, la Martina, però no és gaire carinyós. Té un caràcter amb què m’identifico molt, del nord, molt asturià. Així que s’assembla molt a mi.

Després hi ha la Martina, la seva nòvia, que encara que estigui amb el noi que li agrada a la Dafne es porta bé amb la protagonista. 

Andrea Guasch: Sí, la Dafne no l’odia. La Martina és una bona nena que vol integrar-se al grup.

Juan Blanco: L’Abril sabia que el personatge de la Martina l’havia de fer algú que fos molt lluminós, que caigués bé al públic. Perquè l’espectador voldrà que el Cèsar i la Dafne estiguin junts, però, alhora, la Martina havia de ser encantadora, molt bufona, i no caure malament.

A part tenim l’Eva, que també té somnis frustrats. 

María Maroto: L’Eva viu entre el que hauria de fer i el que li agradaria fer. Està plena de contradiccions, viu en aquest conflicte constant entre la moral i el que li està passant de veritat.

I finalment hi ha el Yerai, l’amic sense pèls a la llengua. 

David Matarín: És el que els posa a tots al seu lloc. Estic enamorat d’ell per l’honestedat. No té filtres i empatitzes amb ell perquè no menteix, encara que sigui molt brusc en les maneres, molt mocós i immadur. A la vida de vegades necessites gent així al teu voltant, que et posi els peus a terra encara que faci mal.

¿Què té de diferent ‘Todo lo otro’?

David Matarín: Doncs tota la resta, totes aquestes petites coses que ens passen a tots, a part de les grans, que van carregant la teva motxilla. 

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

María Maroto: I l’univers personal de l’Abril a l’hora d’explicar-ho. Et posa el nus al coll amb una situació supercrua i al cap d’un moment estic rient-me’n i tot es digereix d’una altra manera i fa de pòsit.

Juan Blanco: I l’honestedat amb què està rodada, que és força real.