Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: El culebró turc no qualla ni a TV-3 ni a T-5

La crítica de Monegal: El culebró turc no qualla ni a TV-3 ni a T-5
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

No sé per què TV-3 s’ha apuntat a la moda del culebró turc. Amb la seva agitació, propaganda i fabulació sobre el procés ja va que xuta. Però han decidit comprar la turca ‘Germans’, que és una bestiesa, una variant molt pàmfila, i no el que s’espera d’un culebró turc com Déu mana, o Al·là en aquest cas. Es tracta d’una telenovel·la cursi que discorre al voltant d’una família de bessons, més un tercer que no acaba de ser trigemin, i un pare biològic, mig ‘sensesostre’ meitat ‘drapaire d’Emmaús’.

Notícies relacionades

Però això a TV-3 no funciona. El seu últim registre no ha arribat ni al 6% de quota de pantalla. A TV-3 li passa el mateix que a Tele 5, que també s’ha apuntat als culebrons turcs (‘Love is in the air’) i ha sigut un desastre absolut: crec que ja l’han tret, perquè no la veien ni els treballadors del consolat de Turquia. Aquesta similitud de comportament de l’audiència de TV-3 i T-5 no només passa amb els culebrons turcs. Les dues cadenes tenen una personalitat televisiva similar. Totes dues han aconseguit una fidel i captiva borsa d’addictes que només esperen la martingala habitual que els subministren. L’audiència de T-5 espera les barbacoes i els canibalismes de les ‘ratomàquies’. I la de TV-3, els contes i les faules sobre el procés. Les dues cadenes, quan deixen de subministrar les seves papilles, punxen.

MANIPULACIONS RISTO .– M’adverteix un seguidor d’aquesta columna, que firma a la xarxa amb el pseudònim ‘loiro’: «No doni vostè cap credibilitat a la trucada de telèfon del programa de Risto al rei emèrit: l’han manipulat». Es refereix a la pírrica ‘exclusiva’ que ens va vendre Risto Mejide (‘Todo es verdad’, Cuatro), fa uns dies, sobre la trucada de telèfon, en francès, a l’emèrit Joan Carles I, i que va durar 25 segons. Risto ens va dir –i així ho van subtitular en castellà–, que la resposta de l’emèrit va ser: «No tinc res a dir, però poc importa». Van especular molt sobre aquest «però poc importa». El van assimilar a què es troba abandonat. Però la resposta era falsa. Amplificant el so, la resposta de l’emèrit va ser: «‘Je vous salue affectueusement’». I va penjar. ¡Ah! Gràcies, amic/ga ‘loiro’. La manipulació ha sigut absoluta. És estrany, això sí. La conversa va ser trivial, intranscendent, irrellevant i curta. O sigui, una bírria d’‘exclusiva’. De vegades la tele se supera: fica la grapa i la pota alhora.