La crítica de Monegal: Un peó amb pretensions

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

En certs ambients poderosos l’opacitat és molt apreciada. Circula per Madrid que a la Moncloa i a Ferraz consideren que l’únic missatge que ha deixat va ser quan li van preguntar si buscava alguna porta giratòria com a nova destinació laboral, i va contestar que no està tancat a cap possibilitat. ¡Ah! Potser en el PSOE haurien preferit que fos Redondo el nou vicepresident d’Iberdrola, i no Antonio Miguel Carmona, nomenament amb desgast d’imatge per al partit ja que Carmona és un membre del PSOE que ha ocupat càrrecs polítics rellevants, en canvi Redondo era només un contractat.

Al meu canari flauta Papitu li ha agradat aquell instant en què Redondo s’ha tret de la butxaca dues figures d’escacs, una dama i un peó. Va elogiar la potència de la dama, la seva gran mobilitat pel tauler. Però sobre l’humil peó va advertir: «Compte, si arriba a la casella vuit pot convertir-se en el que vulgui. ¡Fins i tot en dama!». ¡Ahh! No sabem si era un avís sobre les seves pròpies pretensions existencials. En qualsevol cas, si alguna cosa ha quedat clara és que està al servei de qui el contracti. Fredament, sense motius personals. Tant li fa la campanya contra la immigració a l’alcalde de Badalona Albiol (2011), que gestiona la vibrant acollida dels immigrants de l’Aquarius per a Sánchez (2018). Com el mateix Redondo li va dir a Évole en un moment concret «Soc un professional». Jo li veig un gran futur a aquest noi.