La crítica de Monegal: L’il·lusionista manc, homenatge a René Lavand

‘Got talent’ era fins ara –tret d’excepcions puntuals– una miscel·lània de saltimbanquis poligoners, cantants aficionats, malabaristes de centre parroquial, mags de menys qualitat i ‘tutti quanti’, amb gran profusió de friquis i personatges esbojarrats que sortien a provocar grans riallades. Això funcionava molt bé. Però quan han apujat el llistó i han començat a contractar artistes de qualitat, deixant els friquis com incrustacions residuals, l’audiència del programa baixa. ¡Ah! Que tremenda és la realitat, l’espectador està acostumat a buscar a Tele 5 el que li solen donar: la xarlotada.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Permetin-me un exemple. L’altre dia va sortir a l’escenari Javi Rufo, un mag d’altíssima qualitat. Amb una mà lligada a l’esquena, i utilitzant només l’altra mà, va fer un número extraordinari. Una poètica amb dues esferes, una vermella i una blanca. Va dedicar la seva actuació a la memòria de René Lavand, el sublim prestidigitador argentí que va perdre la mà dreta als 9 anys i no obstant va fer la volta al món amb un joc de cartes a l’altra mà, la que li quedava. El seu lema era: «No es pot fer més lent». Va actuar a Espanya fugaçment, gràcies a Juan Tamariz i el seu programa ‘Magia potagia’. Lavand era un poeta a més de prestidigitador. Mentre feia miracles amb les cartes col·locades a la seva única mà, explicava històries d’una intensitat i una bellesa inusuals. Deia que per construir un prat es necessitava una papallona, una abella i un somni. I que ell, després de fer la volta al món diverses vegades, va complir el somni: va aconseguir fer del seu públic el seu prat.

Amb aquesta actuació de Javi Rufo a ‘Got talent’, un homenatge de gran categoria artística a René Lavand, T-5 va perdre 1.700.000 espectadors respecte de l’anterior temporada.